tag:blogger.com,1999:blog-60631050654372893692024-03-19T11:49:42.397+01:00Apunts d'un pintorManuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.comBlogger488125tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-42968662355832057682014-07-31T22:26:00.000+02:002014-07-31T22:26:43.790+02:00Els tomàquets del pare<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Dh354iXEiqaWyiqkAMrj-OkzePa3jL1cdM-23D1ym3kRAvAkquyZ4jpy30GXqhkIv2WOqWwkbWZGOIk9PrqgK51EYOZl0d8OTu0RZPuEg2eKJX2tek2Xkv9hyphenhyphenIPXJTr7IJNxJthNmZmE/s1600/TOMAQUETS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Dh354iXEiqaWyiqkAMrj-OkzePa3jL1cdM-23D1ym3kRAvAkquyZ4jpy30GXqhkIv2WOqWwkbWZGOIk9PrqgK51EYOZl0d8OTu0RZPuEg2eKJX2tek2Xkv9hyphenhyphenIPXJTr7IJNxJthNmZmE/s1600/TOMAQUETS.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Com</b> ja sol ser habitual per aquestes dates, porto al blog al pare i la seua collita de tomàquets que, tot i ser una mica tardanes i haver tingut alguns entrebancs quan les va plantar, estan madurant d'una manera exhuberant.</div>
<div style="text-align: justify;">
La merla, enguany es porta força bé i no les sol espicossar com solia fer, això vol dir que durant la collita no perdran les amistats.</div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-76361868464041886472014-07-30T12:01:00.002+02:002014-07-30T13:03:18.957+02:00L'escultor tortosí Agustí Querol<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-acWm0GdhHSX_PT-OFNYCw2b9EFN8ZImpvpQRKm5maPHYBbYYzWFF1UofRXjyuV9fViGox6d9NiGCpPwOJjxRkIfUtdFSvp05YKCLDZY_-9zcB0lYL6Qfvl0D-qgsydRH6dPD3u_7mpJQ/s1600/AGUSTIQUEROL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-acWm0GdhHSX_PT-OFNYCw2b9EFN8ZImpvpQRKm5maPHYBbYYzWFF1UofRXjyuV9fViGox6d9NiGCpPwOJjxRkIfUtdFSvp05YKCLDZY_-9zcB0lYL6Qfvl0D-qgsydRH6dPD3u_7mpJQ/s1600/AGUSTIQUEROL.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Durant</b> un dels viatges a Madrid vaig anar a visitar el <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3n_de_Hombres_Ilustres"><span style="color: #6fa8dc;">Panteón de Hombres Ilustres</span></a></i>, visita que no sé per quins motius sempre anava postergant, ja que tenia ganes de veure el Mausoleu del polític conservador Antonio Cànovas del Castillo (1828-1897) que fou President del consell de ministres i varies vegades ministre, obra de l’escultor tortosí <a href="http://www.esculturaurbana.com/paginas/que.htm"><span style="color: #6fa8dc;">Agustí Querol</span></a>.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Com que ahir l’entrada al blog tractava de l’exposició d’escultors de les terres de l’Ebre he cregut oportú dedicar aquesta entrada a l’escultor nascut a <a href="http://www.aacadigital.com/contenido.php?idarticulo=262"><span style="color: #6fa8dc;">Tortosa</span></a> i portar una de les seves obres més coneguda, on l’artista hi va posar, possiblement, tot el seu sentiment a l'haver de esculpir el mausoleu de la persona que més l’havia ajudat en la seua carrera artística, com a darrer tribut d’agraïment i amistat.</span></div>
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-7638175852728610592014-07-29T20:16:00.002+02:002014-07-29T20:32:24.793+02:00Escultors de l'Ebre<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1xN1tJXnXViTjJquOZFZNA2Ls2FDzMWlvajCAJ8vRTjHbZBqvoW7ofZhBtw6TSF7YZlxWQf8KH8VUDsidqfZ31gXYLNjJZGLTJCqHEV6VK52-9BNc7nJ72yyoX_Euqm8GsLKyjaaRTiJR/s1600/TORTOSAESCULTURA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1xN1tJXnXViTjJquOZFZNA2Ls2FDzMWlvajCAJ8vRTjHbZBqvoW7ofZhBtw6TSF7YZlxWQf8KH8VUDsidqfZ31gXYLNjJZGLTJCqHEV6VK52-9BNc7nJ72yyoX_Euqm8GsLKyjaaRTiJR/s1600/TORTOSAESCULTURA.jpg" height="424" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>El proppassat</b> diumenge va finalitzar una exposició, comissariada per Nùria Gil, al Palau Oliver de Boteller dedicada als escultors ebrencs dels darrers dos segles. Durant un mes s’ha pogut admirar un recull de peces que sota el títol <i>Llavor ebrenca al Palau, patrimon</i>i <i>escultòric dels segles XIX i</i> <i>XX</i>, presentava obra dels escultors d’aquestes terres.</span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’exposició, sense aportar obres cabdals, és gratificant de veure i està presentada amb dignitat, a més a més la sala dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de les Terres de l’Ebre, tan ben condicionada, fa que la visita sigui plaent. </span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Obres dels germans Cerveto, Soriano Montagut, del malaurat Julio Antonio, de Folia, Subirat, Costa Baqué, Brull, del gran Agustí Querol ens fan viatjar per un món escultòric ja totalment periclitat i sobretot menyspreat per una modernitat mal entesa que els ha tingut condemnats a un ostracisme gens merescut.</span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;">S’agraeix poder contemplar, sense aldarulls de gent i amb silenci, l’obra d’uns artistes honestos, treballadors i sobretot hàbils i destres, coneixedors del seu ofici i també, i això encara és més d’agrair de les seues limitacions. Entre tots ells sobresurten, com no, Julio Antonio del qual es poden admirar uns conjunts d’esbossos de la <i>Poesia, Venus mediterrània</i>, el <i>Mausoleu Lemonier,</i> el bust de <i>Condesita de Gracia y del Recuerdo</i>… i Agustí Querol el gran tortosí desconegut. Bustos en bronze, terracota i marbre, digníssim el de <i>Madame Curie</i>, ens en fan cinc cèntims de qui va ser l’escultor que va endur-se tots el premis i va omplir el món de monuments.</span><br />
<br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Una llàstima que aquesta mostra no s’hagi fet durant el curs escolar perquè així els alumnes dels nostres instituts i escoles haurien tingut l’oportunitat d’apropar-s’hi i conèixer escultors de les nostres contrades i que no solen estar als llibres.</span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-37178452878571993862014-07-27T13:48:00.001+02:002014-07-27T13:48:11.495+02:00El color del mar. Sorolla<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwiM5WcCvw2pO9anbBjuHp3ztcWQMMBmH_sP_EKkqcIIUaAkDSWKJbt6Jl5zQCVHcMYQqJFXfHJkkQDApsdYfi-3jP4Ks-oBvnhFXed3fDdG-bKmeXvXA1GaOLShLsCNud0z_8SCMt6kRF/s1600/SOROLLAelcolordelmar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwiM5WcCvw2pO9anbBjuHp3ztcWQMMBmH_sP_EKkqcIIUaAkDSWKJbt6Jl5zQCVHcMYQqJFXfHJkkQDApsdYfi-3jP4Ks-oBvnhFXed3fDdG-bKmeXvXA1GaOLShLsCNud0z_8SCMt6kRF/s1600/SOROLLAelcolordelmar.jpg" height="430" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Al</b> CaixaForum de Barcelona, tot el que queda d’estiu, s’hi pot admirar l’exposició de Sorolla <a href="http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/sorolla_es.html"><span style="color: #6fa8dc;"><i>El color del</i> <i>mar</i></span></a>. Podríem dir, a mena d’acudit, que aquesta és una exposició idònia per visitar en aquests mesos calorosos ja que la visió del mar i el seu gaudi sembla que vagi associat a èpoques estivals; el cert és que aquesta mostra, temàtica, ens permet un cop més admirar l’obra d’un artista que va pintar com ningú el mar, fent-lo un “leit-motiv" de la seua obra, de manera tan viva i personal que els seus paisatges marins van passar de ser tema a ser estil.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Amb fons del museu Sorolla de Madrid, el Carmen Thyssen de Màlaga i col·leccions particulars s’ha muntat aquesta mostra dividida en tres seccions, que més o menys coincideixen en períodes de producció. El que sí es fa palesa és la manera en què l’artista pintava segons on era: lògicament un home com Sorolla tan enamorat del natural no podia interpretar de la mateixa manera el paisatge marítim o la llum de València, les Illes o el Cantàbric.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Des de la nota de color al quadre acabat podem admirar, no només la destresa (tan grollerament criticada per alguns) del pintor sinó la seua sensibilitat, estat d’ànim i fins i tot l’instint a l’hora de triar un motiu.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’exposició, com ja comença a ser habitual, té una part didàctica adreçada especialment als infants on intenta fer més entenedora la tasca de l’artista i la seua manera de treballar i interpretar els colors, sobretot els sempre canviants, vius i en moviment del mar.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; min-height: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-48870286937310401252014-07-13T18:35:00.002+02:002014-07-13T19:43:47.127+02:00El Greco & la pintura moderna<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo4cqNHzYba5HKpXT030bEMkoI23N26kIdzOS1IWECgjtvwP9Xaq2bQV5qHOzbBIyLCaQD88v1NUZ0w9nMtajHb_UnXA88Qp8plEhJq8s2kFaLjqCy5wCD9S22bdeu1kkkG7Yfv1DrnZhr/s1600/GRECOPILI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo4cqNHzYba5HKpXT030bEMkoI23N26kIdzOS1IWECgjtvwP9Xaq2bQV5qHOzbBIyLCaQD88v1NUZ0w9nMtajHb_UnXA88Qp8plEhJq8s2kFaLjqCy5wCD9S22bdeu1kkkG7Yfv1DrnZhr/s1600/GRECOPILI.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Anada</b> a Madrid, aprofitant les vacances, per gaudir de l’exposició que hi ha al Prado dedicada a El Greco. Després d’haver admirat les de Toledo tocava venir a veure aquesta.</span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i><a href="https://www.museodelprado.es/exposiciones/info/en-el-museo/el-greco-y-la-pintura-moderna"><span style="color: #6fa8dc;">El Greco & la pintura moderna</span></a></i> és, al meu parer, una de les exposicions més aconseguides que mai ha presentat el museu del Prado. Exposició de una gran complexitat on d’una manera didàctica submergeix l’espectador en el subjectiu món de l’art de la mà d’un dels pintors més incomprès, i que, després d’uns segles d’ostracisme, ressorgeix gràcies a noves mirades i interpretacions de generacions d’artistes que sense tants prejudicis veuen en la seua obra un nou camí a recórrer i que els obria noves maneres d’expressar-se. Sense cap mena de dubtes, la visita a Espanya de l’escriptor i crític Théophile Gautier al 1840 va tenir molt a veure. Pocs artistes, de totes les tendències, van poder-se resistir a ignorar al pintor toledà fins hi tot que alguns d’ells tota la seua obra gira al seu voltant. El Prado i Toledo van convertir-se en llocs de pelegrinatge de tota la modernitat pictòrica i aquesta exposició ens ho recorda i n’és una bona mostra. </span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Si les exposicions de l’any Greco de Toledo, repartides per totes la ciutat, eren una nova mirada a l’obra del pintor, la major part d’elles al lloc pel qual van ser concebudes i pintades, arribades de totes les parts del món per festejar aquest esdeveniment, l’exposició del Prado és un repàs a tota la pintura a partir del segle XIX, la major part plenament influenciada pel Greco.</span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Tenint en compte que a Toledo podíem admirar més de cent obres, el Prado es conforma amb una vintena i poc més per mostrar-nos el bo i millor del pintor i el mestratge que exercí en pràcticament tots els pintors un cop Manet va posar el Prado, després de la seua visita el 1865, en el circuit cultural francès, que al cap i a la fi és dir al centre del món.</span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Com no podia ser d’altre manera l’exposició s’obre amb Manet, pintor enamorat del museu del Prado i en definitiva de la pintura espanyola que tant el va influenciar posteriorment i per continuar amb una altre francès, ens trobem amb Cézanne que, a partir de reproduccions no va parar de interpretar al Greco. I darrere d’ells tota la modernitat va venir a les fonts del Prado i de Toledo. Modigliani, Derain, Delaunay, Kokoschka, Schiele, Beckmann, Chagall, Soutine, Giacometti, Bacon… són la part europea d’aquesta exposició. Rivera, Orozco, Matta, Benton i Pollock, realment obsessionat per la pintura del Greco, la part americana.</span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Picasso és l’artista més representat; és notòria l’atracció que el pintor malagueny tenia pel Greco però no va ser l’únic ni el primer, però si que va ser el que més profit en va treure. Fortuny, Rusiñol, amb la seua processó laica pels carrers de Sitges amb el grecos comprats a París i el posterior monument dedicat al pintor, Sorolla, Madrazo i en gran manera Zuloaga, admirador incondicional del Greco, de qui posseïa varies obres, entre elles <i>La visió de sant Joan </i>i Saura.</span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Obres que vaig enyorar a l’exposició del Museo de Santa Cruz les he trobat aquest cop al Prado: <i>La visió de sant Joan</i> del Metropolitan de Nova York, autèntica icona i gènesis de la pintura cubista comparteix protagonisme amb <i>Laocoont</i>, de la National Gallery de Washington col·locats de manera estratègica a l’exposició, sota la gran lluerna del nou edifici de Moneo, com si estiguessin en una àgora.</span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>Fray Hortensio Félix de Paravicino</i> aquest cop ens espera assegut, mirada viva i com si ens volgués donar entendre quelcom que no li és permés. I la composició del quadre que ens reafirma amb el que va dir R. Gaya del Greco: “¿pintor místico? si es sensualidad y lujuria", no només el llibre apuntalat al seu engonal, sinó tota la composició de línies i color hi convergeixen. Què sabia el pintor i ens ho volia fer saber? </span></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Poques vegades, en una exposició, he vist un diàleg tan intens i tan directe i alhora tan harmònic entre pintors de diferents èpoques, estils i maneres d’entendre la pintura. Fins i tot el Greco en surt beneficiat i se’ns mostra com només els clàssics poden fer-ho: nou, actual i límpid.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<a href="http://elpais.com/especiales/2014/el-greco/"><span style="color: #6fa8dc;">http://elpais.com/especiales/2014/el-greco/</span></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<a href="http://www.elcultural.es/search.aspx"><span style="color: #6fa8dc;">http://www.elcultural.es/search.aspx</span></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<a href="http://www.abc.es/especiales/el-greco-pintura-moderna/"><span style="color: #6fa8dc;">http://www.abc.es/especiales/el-greco-pintura-moderna/</span></a></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-74913241963243298752014-05-17T22:51:00.000+02:002014-05-17T22:55:36.152+02:00El Greco 2<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSVGQ848wDtU0nfSUUH38q_Poq-l5Yo20jWrWzECdcjONLRQjTkMmbGvutDClNfkrCF8nvNtcGtdehjbCYGx03Ocx9nhYQyd7UCWmQ6mz4K2KF8Q10GS8c9xT0Ydb354sCmD2fNcOu8GgL/s1600/TOLEDO+pati.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSVGQ848wDtU0nfSUUH38q_Poq-l5Yo20jWrWzECdcjONLRQjTkMmbGvutDClNfkrCF8nvNtcGtdehjbCYGx03Ocx9nhYQyd7UCWmQ6mz4K2KF8Q10GS8c9xT0Ydb354sCmD2fNcOu8GgL/s1600/TOLEDO+pati.jpg" height="392" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>A</b> primera hora del matí arribàvem a l’estació de Toledo on ens recollia un amic en cotxe per portar-nos, sense perdre temps, al <a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2014/03/13/actualidad/1394723087_884014.html"><span style="color: #6fa8dc;">Museo de Santa Cruz</span></a>. Teníem reservada l’entrada i volíem ser-hi tan aviat com s’obrís per evitar, fins on ens fos possible, les aglomeracions.</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">No anàvem errats i vam poder gaudir de l’exposició amb tranquil·litat, tot i ser 1r de maig i trobar la ciutat bullint de turistes.</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Un cop dins, el daurat dels murs, la música, la gran sala que ens acollirà amb un sostres espectaculars fan que tota aquesta escenografia ens corprengui i ens submergeixi 400 anys enrere. Ens dóna la benvinguda, com no, el quadre Vista y Plano de Toledo, obra delicada i quasi transparent on el color de la sarga juga amb els colors de l’oli i… comença l’experiència. Obres de primera època com el Tríptic de Mòdena, La curació del cec (Parma) i l’Expulsió dels mercaders (Washington) ens mostren un Greco incipient però que ja apuntava per on aniria la seua obra i sobretot l’admiració que sentia per Tintoretto. Els retrats d’aquella època ho palesen: el retrat de Pompeo Leoni (col·lecció particular, Ginebra) i el retrat de ‘home amb estris d’escritura que alguns identifiquen amb l’arquitecte Paladi (Museu de Copenhague).</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">La dama de l’armini, que ens mira amb altivesa, de tant natural no pot amagar que és guenya i possiblement és per això que la trobem tan bella. I no faria altra cosa que anar nomenant quadres i més quadres que em mostraven un Greco diferent sense deixar de ser ell.</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">El Sant Sebastià de la catedral de Palencia, el drapejat en blaus i liles de la Magdalena, de bellesa andrògina (Budapest): és un picasso <i>avant la lettre</i>. Del museu de Montreal han portat el retrat del Cavaller de la casa de Leiva, preciós, de mirada viva i cara rosada tant diferent als lívids retrats masculins, segell indiscutible del Greco.</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Del Metropolitan ha vingut el Cardenal Niño de Guevara de mirada feréstec i posat autoritari. La troballa del frare Trinitari de Kansas, de rostre gairebé esbossat, m’ha fet enyorar Fray Hortensio Félix de Paravicino del Museu de Boston. El Sant Llorenç de Montforte de Lemos i la seua casulla, quasi bé escultòrica i de qualitats tàctils</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">La vista de Toledo del Metropolitan que ens mostra una ciutat de cristall, de verds primaverals sota un cel tempestuós i ennegrit que sembla il·luminada per l’espetec d’un llamp, vista que es repeteix a la Immaculada Concepción de la capella de Isabel de OValle, reconstruïda en una de les sales, on hi destaca un primer terme amb unes assutzenes i peònies, que sorprenen per la seua naturalitat en un quadre on tot és d’una teatralitat exagerada.</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">El Sant Martí de Washington, de figura adolescent, compartint la seua capa amb el pidolaire em fa pensar amb els amics de Xerta.</span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’exposició continua amb el tondo d’Illescas, la Nativitat, el Cavaller de la mà al pit, d’esguard displicent, ens contempla, acostumat a ser admirat, sembla sentir-se a gust de nou a Toledo, El Concert dels ángels (Grécia) i l’Anunciació (Banc Santander), quadre tallat en dues parts i ara reunits, l’Adoració dels pastors, la Crucifixió del Louvre i la de Sevilla, el Baptisme de Crist del palau Barberini i tota la col·lecció d’apòstols omplen la planta en creu del museu i fan que el temps passi sense que ens adonem que en 15 minuts tenim hora per visitar la capella de San José.</span></div>
<span style="font-family: Arial; font-size: 13px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">Anem al claustre on hi descansem una estona i després sortim al carrer per gaudir de l’ambient festiu i assolellat de la ciutat i ens dirigim cap el proper “espai Greco”. </span><br />
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-62664008785319507672014-05-10T21:19:00.002+02:002014-07-31T22:31:34.081+02:00El Greco <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguHuzK22EaO-BQ4uVadIWkJWEtUVtfSaxqDHNV0sDezE_K111eYbBwtBS9wLQcKZtRCzedRynt1z_EesDy3DCetLA3nbKYsXgHwqHay6lk1uJhESuUE4ZN7gVYX_qWbNmtS20439rBjyWm/s1600/TOLEDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguHuzK22EaO-BQ4uVadIWkJWEtUVtfSaxqDHNV0sDezE_K111eYbBwtBS9wLQcKZtRCzedRynt1z_EesDy3DCetLA3nbKYsXgHwqHay6lk1uJhESuUE4ZN7gVYX_qWbNmtS20439rBjyWm/s1600/TOLEDO.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14px; margin-bottom: 5px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>El</b> passat pont del 1r de maig va ser la data idònia per anar a Toledo a gaudir de la que possiblement sigui la darrera gran exposició dedicada a El Greco que pugui veure en vida i a més a més a la ciutat que el va acollir i on va crear la seua personalíssima obra, un cop alliberat de les influencies nadiues i italianes.</span></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14px; margin-bottom: 5px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’exposició commemora el IV centenari de la mort del pintor i amb el títol de <i><a href="http://www.elgreco2014.com/#!el-griego-de-toledo/c1sbg"><span style="color: #6fa8dc;">EL GRIEGO DE TOLEDO</span></a>, pintor de lo visible y lo invisible</i>, tota la ciutat celebra l’efemèride. </span></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14px; margin-bottom: 5px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">No vull pas aquí descobrir la bellesa d’una de les ciutats amb més encant i personalitat de la vella Europa, però si que vull remarcar com de senzilla i modesta pot arribar a ser la seua bellesa, com tot hi ser plena a caramull de gent un no s’hi sent aclaparat i s’hi pot passejar, carreró amunt, carreró avall, descobrint i redescobrint indrets. Vagarejant i deixant que la poca memòria de la que ja gaudim reverdeixi i notem com ens porta a un altre estat, gens físic, però tan real i tangible. Zocodover, el manuscrit… comença la vida </span></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14px; margin-bottom: 5px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">En aquesta ciutat recollida, discreta i acollidora que dialoga sense escarafalls amb el paisatge i la natura que la circumda, un sempre hi havia sentit molt propera i viva l’empremta del seu fill foraster, de l’home que sense ser-ne nadiu i fins i tot sentint-se estranger, va saber penetrar en el seu nucli, exclusiu i clos i ningú com ell ens la va saber mostrar, redimint-la, pintant-la, agosaradament, amb la seua manera de veure i ens va ensenyar a tothom una altra manera de percebre la vida.</span></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14px; margin-bottom: 5px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Viatjar a Toledo era no només per rondar pels seus carrerons, visitar les sinagogues, pintar les vores del riu o gaudir la placidesa dels seus “cigarrales", el viatge a Toledo sempre solia estar motivat per poder admirar, al seu lloc part de l’obra de El Greco, ja que la col·lecció que del pintor hi ha al Prado sempre m’havia deixat, tot i la seua qualitat, una mica fora de lloc: les parets del museu no són, per entendre’ns, el seu lloc natural per poder ser admirades. </span></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14px; margin-bottom: 5px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">S’han establert per tota la ciutat els que anomenen espais Greco, llocs on hi han obres del pintor i que el visitant pot anar sense angoixar-se gaire, entre passeig i passeig, mentre admira la severa arquitectura de la ciutat. Cinc són els indrets on hi ha obra del pintor que continua al lloc pel qual va ser pintada i que no cal dir l’impressió que produeix poder-ho admirar. Esglésies, convents, sagristies i hospitals mostren la seua riquesa d’una manera única on el sentit religiós, el paganisme i el turisme cultural s’uneixen en una mena de comunió mística.</span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">És al Museu de Santa Cruz on hi ha el gran festí de Doménico Theotocópuli. Obres arribades de tot arreu es tornen a trobar al lloc on van ser concebudes i on s’hi mostren, en quatre espais diferenciats, amb recolliment. Més d’una setantena de quadres de totes les èpoques que donen una visió com mai abans s’havia fet del pintor.</span><br />
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-19528150770703596532014-04-18T15:44:00.001+02:002014-04-18T15:44:28.121+02:00Iris germànica<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS1AbdWajU5LJBDUjBICoNlEDpoE0Wo22q6a5ogKO22oGFV0DAvj_MuIk7JQ452PAWqPIFW96U7GYG2xAoLvj72FTMt-rsBysHAaHs5sTo5OTuPty9vOC6EvL-TqGv_1RW0v_utUkrRy11/s1600/IRIsLILES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS1AbdWajU5LJBDUjBICoNlEDpoE0Wo22q6a5ogKO22oGFV0DAvj_MuIk7JQ452PAWqPIFW96U7GYG2xAoLvj72FTMt-rsBysHAaHs5sTo5OTuPty9vOC6EvL-TqGv_1RW0v_utUkrRy11/s1600/IRIsLILES.jpg" height="416" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Aprofitant</b> les vacances de Pasqua entro al blog ja que darrerament el tenia més que oblidat. Hi penjo aquesta foto amb els iris en plena floració i tal com pertoca, fent honor a la Setmana Santa, el color lila ho acoloreix pràcticament tot. Les mates de margalides, el lilà, la salvia llueixen també aquest color fent que el jardí sigui gairebé monocromàtic.</div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-58917040976949877322014-02-02T17:27:00.001+01:002014-02-02T17:27:10.181+01:00Ametller florit<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKNTIiPQ6GHp2K9KsL0u06W1ExAQgNbE33QlzxGSpSCT6wL92pH3fYl-2VQKBEeasSRBmr39jznl0SvYC4RGArgbe7XS20WBp9qb4fYoM41itVhvFi7o5E-xaydpGyxraHhuHYJc5-JxU/s1600/AMETLLERFLORIT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKNTIiPQ6GHp2K9KsL0u06W1ExAQgNbE33QlzxGSpSCT6wL92pH3fYl-2VQKBEeasSRBmr39jznl0SvYC4RGArgbe7XS20WBp9qb4fYoM41itVhvFi7o5E-xaydpGyxraHhuHYJc5-JxU/s1600/AMETLLERFLORIT.jpg" height="410" width="640" /></a></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b><br /></b></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>No</b> tot han de ser lamentacions i si fem cas al clàssic, la queixa comporta descrèdit. Malgrat el morrut roig, la mosca negra, el cotonet i altres plagues; tot i que el vent aquests dies no ha parat de bufar com si estigués desesmat, els ametllers, desafiant-ho tot, ja anuncien la propera primavera.</span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">El de casa, més mandrós que mai, encara només mostra uns tímids botons però el del veí, que està a la vora del camí, envoltat d’oliveres, mostra aquesta espectacular floridissa, sedosa, translúcida i tremolosa com si fossin ales de papallones. </span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-42292963711925255402014-01-26T22:29:00.001+01:002014-01-26T22:35:53.566+01:00Entrevista 2006<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/p6KrCU94zTU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<b>Avui</b>, remenant pels calaixos m'he trobat aquesta relíquia i l'hem penjada a YouTube per compartir-la amb vosaltres.<br />
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04963675747566855630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-39611440232470092652014-01-19T17:31:00.000+01:002014-01-19T17:45:45.855+01:00Adéu a les palmeres<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-idKRofMsb4Shg5GQsfF2ioJVy0oQkMw7rZxbKTRktoMT_c3U3Emg9YIlusb_QGR4xFTjjbNSpfFnRWQqPy9eu0wC8vO9i1zvXDV7E2KxP_G-uiZwHeCZYrboyzxEXgD38IGHRYr5Tqau/s1600/Palmeramorta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-idKRofMsb4Shg5GQsfF2ioJVy0oQkMw7rZxbKTRktoMT_c3U3Emg9YIlusb_QGR4xFTjjbNSpfFnRWQqPy9eu0wC8vO9i1zvXDV7E2KxP_G-uiZwHeCZYrboyzxEXgD38IGHRYr5Tqau/s1600/Palmeramorta.jpg" height="406" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Una</b> de les raons per les quals em vaig instal·lar a les Terres de l’Ebre va ser el seu paisatge. El seu cromatisme alimentat per l’Ebre no pot deixar indiferent a ningú i menys a un pintor recent sortir de l’escola i que volia pintar del natural. La verdor dels horts, els tarongerars envoltats de xiprers, la planícia del delta puntejada per aubes i palmeres, les ufanes vores del riu, les obagues i les masies envoltades d’hortets, autèntiques peces de <i>land art</i> rural i de subsistència, amb els seus fruiters i la palmera donen una personalitat única a aquestes terres.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">D’un parrell d’anys ençà i agreujant-se l’estiu passat de manera especial aquest paisatge ha començat a canviar: una invasió d’escarabats morruts està acabant amb les palmeres.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Per la zona d’Aldover entristeix veure com els majestuosos plomalls perden la seua altivesa i en un tres i no res s’assequen deixant l’estípit calb, com si d’un mànec d’escombra vella es tractés.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">De continuar així, en poc temps, el personalíssim paisatge d’aquests indrets on la palmera hi regnava desplegant el seu verd i lluent para-sol desapareixerà. Fa uns anys la mosca negra que no deixa pintar, ni tapat ni untat, els llargs crepuscles estiuencs a la vora del riu; ara el morrut roig devorador de paisatges… sembla que aquestes terres estiguin fóra de la mà de Déu.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Porto aquí al blog la fotografia d’un lloc que he pintat sovint i que, primer per una mala gestió i després per una pèssima restauració, tant plena d’afegits que fan mal a la vista, han devaluat i ara, com una mena de rúbrica macabra, el fotut escarabat egipci hi posa la seua cagarada.</span></div>
</div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-82671409047830124662014-01-05T15:25:00.001+01:002014-01-05T15:25:30.538+01:00Casanova Estorach<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazoBhVWHexK-_UhOPZj0Zr84cKufATbBkBQs3fm5rynBm7vsGJO_oj3b-UzDkx3h0f_k5kJ2aeia97vt7t2WStEBamLalh2KHlKmP1gKs1Pou3zH-QhKLkYEaikmz20AbO5VoFqzJm6Ta/s1600/CarlesVe%CC%80.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazoBhVWHexK-_UhOPZj0Zr84cKufATbBkBQs3fm5rynBm7vsGJO_oj3b-UzDkx3h0f_k5kJ2aeia97vt7t2WStEBamLalh2KHlKmP1gKs1Pou3zH-QhKLkYEaikmz20AbO5VoFqzJm6Ta/s640/CarlesVe%CC%80.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Continuant</b> a la Casa Gran un no pot deixar de comentar el quadre de Casanova Estorach que ja fa uns quants anys es va instal·lar al primer pis i es veu pujant per les escales. La tela, de dimensions considerables presenta arrues i algunes parts està poc tensada cosa que augmenta les lluentors dificultant la contemplació. No és gens agradable mirar un quadre tenint que anar avant i enrere, torçant el cap intentant buscar un punt de vista que no enlluerni sense poder-ne tenir una visió de conjunt degut als reflexos produïts per una mala il·luminació, per estar el quadre mal penjat i que algunes parts la tela presentin laxitud.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">La zona on hi ha tots el nobles amb cara estorada costa de veure degut a les lluentors del vernís i és un llàstima ja que és allí, on crec que el pintor ha aconseguit el millor de l’obra. Casanova és un mestre de la figura però la peça sobre-dimensionada fa que l’artista sembli no estar còmode amb figures que superen la mesura natural, la figura de Carles Vè la veig desproporcionada, com també la del gos, en canvi els nobles em semblen més propers i els seus caps arrenglerats em porten records “grequians" i el seu <i>Enterrament del senyor d’Orgaz</i>. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Cada cop que vaig a veure aquest quadre, íntimament, desitjo i espero trobar-lo millor penjat i il·luminat però veig que no. La gent que cada dia es mou pel seu voltant, deu ser el costum, ja deuen passar sense mirar-lo o ja s’han habituat a veure les lluentors i les bosses de la tela, però seria desitjable que algú perdés uns minuts contemplant-l´ho i se n’adonaria que amb molt poc esforç el quadre lluiria com cal per major satisfacció de tothom.</span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-52231693114287523642014-01-04T17:24:00.001+01:002014-01-04T17:29:46.762+01:00La senyora d'Abària. Francesc Masriera<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggImo1JZQFI5SlaKZj-qSQV9VXoN2zBzZeT8BJnwGqmRcHy8m9pYxVCk333UaiS3slqP41exU66WdWdUg8wZdkCQdRTQnhzqmqg_ltsHCw5octqbl7QydIXnnGvl7mmXRivxLKwN3zcu_m/s1600/Francesc+Masriera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggImo1JZQFI5SlaKZj-qSQV9VXoN2zBzZeT8BJnwGqmRcHy8m9pYxVCk333UaiS3slqP41exU66WdWdUg8wZdkCQdRTQnhzqmqg_ltsHCw5octqbl7QydIXnnGvl7mmXRivxLKwN3zcu_m/s640/Francesc+Masriera.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Aquests</b> dies de Nadal en no tenir obligacions un es por dedicar a qualsevol cosa, sense planificació, i a totes posant-hi el mateix interès, gaudint-les amb igual fruïció. Un matí, després de vagarejar pel mercat de Tortosa vam anar a l’ajuntament per poder contemplar el retrat que el pintor barceloní <a href="http://www.youtube.com/watch?v=vvzrR67lB8s"><span style="color: #6fa8dc;">Francesc Masriera</span></a> va pintar a Clotilde d’Abària i Fortuny i que ha estat donat per la besnéta de la retratada Maria Lluïsa Oliveda Puig.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">D’aquesta donació me’n vaig assabentar gràcies, com no, a la informació que l’amic Conrad Duran publica puntualment a les revistes que edita, dedicant-li la portada i pàgina interior del número 24 de <i>Lo gratuït</i>.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’obra penjada al primer pis del consistori es pot admirar des de diferents angles i amb bona llum natural mercès a la claraboia, cosa que no passa amb l’excel·lent i gran quadre de Casanova Estorach, <i>Carles Vè recull el pinzell de Ticià</i> que s’albira pujant les escales. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Un funcionari molt amable quan ja sortíem ens va encendre els llums dels retrats pintats per Casanova Estorach del germà i cunyada de <a href="https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/francisca-aparicio-y-merida-marquesa-de-vistabella/"><span style="color: #6fa8dc;">Francesc Masriera</span></a> que hi ha a cada pany de paret del baixant de les escales perquè els poguéssim contemplar millor.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Era estudiant de Belles Arts i recordo que la mare d’una companya de l’escola, es guanyava la vida com a copista, estava fent una còpia del quadre pintat per Masriera titulat <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Francesc_Masriera_-_Winter_1882_-_Google_Art_Project.jpg"><i><span style="color: #6fa8dc;">L’hivern</span></i> </a>i que està al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Dia rere dia anava veient com avançava la còpia i sobretot admirava com pintava el maniguet on una jove d’aspecte candorós hi amagava les mans. Aquest va ser el primer cop que vaig tenir contacte amb l’obra de Masriera.</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">Ara, podem gaudir a Tortosa d’un retrat de considerables dimensions de qui va ser la senyora Abària on ens sorprendrà el detallisme i el gust del pintor per reflectir la moda de l’època, amb nacrats i tornassolats, matisats per una llum que realça la figura femenina i deixa en penombra un interior amb un paravent de laca xinesa, un gerro de porcellana amb un gran ram de liles que hom s’endevina que perfumen la silenciosa estança on hi podríem escoltar el fru-fru de la seda al més lleu moviment de la senyora. Però sobretot, hi podem apreciar la influència dels pintors Marià Fortuny i Federico de Madrazo.</span></div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-75392342300829109412013-12-27T18:17:00.000+01:002013-12-27T18:17:13.451+01:00Solpostada renaixentista<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXaj6oH10mvr29d645BMkh19SRvFFiu3n29d_7doqYMcGqXzQEIf3ZUoZX0g1XV7rXcYYlotqpYY9LBqSSojKYjXrk-2MSLr1Ce1_BHR0CR6oUPnPl9r570GFeYbq0CH0nVbm61GcnCjcv/s1600/solpostada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXaj6oH10mvr29d645BMkh19SRvFFiu3n29d_7doqYMcGqXzQEIf3ZUoZX0g1XV7rXcYYlotqpYY9LBqSSojKYjXrk-2MSLr1Ce1_BHR0CR6oUPnPl9r570GFeYbq0CH0nVbm61GcnCjcv/s640/solpostada.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Estava</b> llegint i de cop l'habitació s'ha omplert de colors càlids. Per la finestra les muntanyes darrera Bítem i el barri de Santa Rosa irradiaven el color d'un celatge encès. He deixat la lectura i des la terrassa del jardí amb el mòbil he fet unes quantes fotos i us en faig cinc cèntims. Aquest vespre tots els colors del Renaixement s'han donat cita en la solpostada. </div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-90233367129561921472013-12-25T15:01:00.002+01:002013-12-25T15:01:36.170+01:00Bon Nadal<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjStZsfdTL1DiVcz5CQElI2RmrWDXkwEdSaVp2fAJNqElXHXQGEhGhdWdwzwEWHtVnpikuRbrCtyeMPSdkFo9hc97XWU2Y3QIi4zy9xozcNJPxNT0qDvsiKfY71MgnAXuHIdMEwFUZhjI3Z/s1600/CUINA+DE+NADAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjStZsfdTL1DiVcz5CQElI2RmrWDXkwEdSaVp2fAJNqElXHXQGEhGhdWdwzwEWHtVnpikuRbrCtyeMPSdkFo9hc97XWU2Y3QIi4zy9xozcNJPxNT0qDvsiKfY71MgnAXuHIdMEwFUZhjI3Z/s640/CUINA+DE+NADAL.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Enguany</b> us vull felicitar les festes entre fogons. Heu-me aquí preparant el típic dinar de Nadal: escudella i carn d'olla i per suposat sopa de galets. Ja està quasi bé a punt per poder espatufar-nos-ho tots tres, però abans hem volgut fer aquesta fotografia per penjar-la al blog.</div>
<div style="text-align: justify;">
Bon Nadal a tothom!</div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-90931218853159828332013-12-15T20:59:00.003+01:002013-12-15T21:00:24.893+01:00Camille Pissarro<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU317UUqcYChGMqrCX_rQE9vtVQZbr5Hr4pxPqzRgmJF8qxtP89QZNWHj6N4DBqJiqjRWSnR_aKeI6MdAtpSgTfDtRRP32eS1cUpUS_Myk3FJJLN_FSyTQ16FZPGQSQrRj_2nBPrVK3o7u/s1600/PISSARRO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU317UUqcYChGMqrCX_rQE9vtVQZbr5Hr4pxPqzRgmJF8qxtP89QZNWHj6N4DBqJiqjRWSnR_aKeI6MdAtpSgTfDtRRP32eS1cUpUS_Myk3FJJLN_FSyTQ16FZPGQSQrRj_2nBPrVK3o7u/s640/PISSARRO.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>CaixaForum</b> de Barcelona presenta l’exposició de Camille Pissarro que em vaig perdre quan va ser presentada durant tot l’estiu al <a href="http://www.museothyssen.org/microsites/exposiciones/2013/pissarro/vv/index.htm"><span style="color: #6fa8dc;">Thyssen</span></a> de Madrid. La mostra exhibeix gairebé una setantena d’olis d’un pintor que va ser molt respectat per tota la “troupe" impressionista. Un home senzill, molt admirat i ajudat per Monet, grans amics, segons es desprèn de les cartes i el diari que va escriure: <a href="http://www.turnerlibros.com/Ent/Products/ProductDetail.aspx?ID=371"><i><span style="color: #6fa8dc;">Los años de Giverny. Correspondencia</span></i>,</a> publicats per l’editorial Turner. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Pissarro, tot hi haver estat un dels fundadors del moviment impressionista continuava sent el pintor que ajuda a omplir el currículum de les exposicions dedicades a l’art francès que va revolucionar la pintura al segle XIX. Una mena de pintor teloner dels grans noms de la pintura impressionista. I de fet així solia valorar-lo. Quasi bé sempre trobava que els seus quadres eren el d’una persona aplicada que pinzellada rere pinzellada anava fent. Una mica fins aquí arribo. Amb quadres immadurs, resolts amb un <i>modus operandi</i> poc elaborat. Igual barrejava pinzell, que espàtula; temes resolts quasi bé puntillistes com d’altres on la taca ho domina tot; quadres sense unitat ni pictòrica ni estilística, sense primers termes i celatges empastifats. Tot això quan li veia algun dels seus paisatges i que empitjorava quan hi afegia alguna figura, que solia trobar anecdòtica en aquell context de verdura. El rebuig augmentava quan pintava retrats o alguna “nature morte". Aquesta era, tret d’algunes excepcions, la impressió que sempre vaig tenir de Pissarro. I si, a més a més, el comparava amb Sisley, tant subtil i mesurat, ja la cosa es complicava més.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Em feia falta poder contemplar una mostra conjunta de la seva obra per redimir-lo i gaudir amb joia d’un pintor que no només el movia el sentiment sinó que també l’empenyia el mer gust de pintar pel seu propi plaer. Pinto el que m’agrada, el que em motiva i de la manera que em surt, sense artificis ni trucs… pictòrics. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Possiblement, també em mancava madurar, aprendre a veure l’obra d’un pintor que no ens enlluerna al primer cop d’ull i que la seua estètica difereix tant dels qui ens han estat imposats per les modes, els gustos o… la política museística. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">A l’entrada de les sales, hi ha un panell de benvinguda on s’hi llegeix com Paul Cézanne va definir-lo: humil i colossal, i no es tracta de cap exageració.</span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;">Aquest proppassat dissabte al </span><span style="color: #6fa8dc; letter-spacing: 0px;"><a href="http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/interactivo/pissarro/es/visita_virtual.htm"><span style="color: #6fa8dc;">CaixaForum</span></a> </span><span style="letter-spacing: 0px;">de Barcelona vaig “descobrir” un pintor que no havia valorat com es mereix.</span></div>
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-51776434264949305492013-12-15T16:27:00.001+01:002013-12-15T16:32:03.169+01:00L'Expoli. El Greco<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5UjCV-5cSjS_I_bbyEc_ZZKOeltM3iGcOIjG7T_GS6SXXRSnUn2Zz94tb0-3QT_BBprMAnQanSSJRSfUNL70fPFECXiwHoFSSg2UF0W0EBcm8t2iOOolZf4WrpBqw6-BB6_nW1Y1sWxj3/s1600/El_Expolio_del_Greco_Catedral_de_Toledo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5UjCV-5cSjS_I_bbyEc_ZZKOeltM3iGcOIjG7T_GS6SXXRSnUn2Zz94tb0-3QT_BBprMAnQanSSJRSfUNL70fPFECXiwHoFSSg2UF0W0EBcm8t2iOOolZf4WrpBqw6-BB6_nW1Y1sWxj3/s640/El_Expolio_del_Greco_Catedral_de_Toledo.jpg" width="378" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Un</b> dels quadres que sempre m’ha agradat del Greco és <a href="http://www.museodelprado.es/sala-de-prensa/noticias/noticia/actualidad/el-museo-del-prado-enriquece-temporalmente-su-coleccion-incorporando-una-de-las-obras-capitales-de/"><span style="color: #6fa8dc;">l’Expoli</span></a><span style="color: #6fa8dc;">.</span> Aquesta obra que atresora la sagristia de la catedral de Toledo es pot ara admirar al Prado que l’exhibeix en una sala explicant els detalls de la seva restauració. L’obra tornarà a Toledo, lloc on normalment s’exposa, de cara a la commemoració del <a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2013/12/13/actualidad/1386939509_321596.html"><span style="color: #6fa8dc;">400 aniversari </span></a>de la mort del pintor i que se celebrarà amb una gran exposició.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Toledo, ciutat que mereix ser visitada uns quants cops a la vida, oferirà les exposicions <i>El Greco. Arte y oficio</i> i <i>El griego de Toledo </i>que permetrà admirar, un cop més, a aquests pintor inclassificable que per diferents avatars de la vida, després de rondar per tota Itàlia, va fer cap a la ciutat espanyola on hi va desenvolupar de manera torrencial, havent-se de barallar amb els gustos imperants, la seva manera personalíssima de ser i de pintar. </span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-31992501496462717032013-12-08T17:31:00.001+01:002013-12-08T21:08:05.126+01:00El luxe de pintar per a mi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeO663NqY9wg9GxR-ENQa8wvU1D5nB67SplhTLStX0HhwouQGUeEDJbjVMZ1ihOfH4r65tM4_1DyyVS5ruPox_yeDOkacjy4t9o_LvxYgPB5_t8aHQS71LPoki3VowMI-hUE979-Jl_osM/s1600/figues+de+moro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="488" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeO663NqY9wg9GxR-ENQa8wvU1D5nB67SplhTLStX0HhwouQGUeEDJbjVMZ1ihOfH4r65tM4_1DyyVS5ruPox_yeDOkacjy4t9o_LvxYgPB5_t8aHQS71LPoki3VowMI-hUE979-Jl_osM/s640/figues+de+moro.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Tafanejant</b> el catàleg de l’exposició <i>Macchiaioli, realismo impresionista</i> en Italia no puc per menys llegir la pàgina, quina manera de ser gasius, dedicada a Fortuny on la crítica no para d’insistir que els pintors italians i el reusenc van beure de les mateixes fonts i van trobar solucions molt semblants en les seves recerques pictòriques, remarcant que pintaven formats marcadament rectangulars, sobre fusta, i que pintaven <i>plain air</i>.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Em crida l’atenció l’encapçalament de l’escrit. Es tracta d’un paràgraf d’una carta que Marià Fortuny va escriure al baró Davilier el 9 d’octubre de 1874: (…) només per permetre'm el luxe de pintar per a mi: en això consisteix la verdadera pintura.</span></div>
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-15655768036534122732013-12-07T18:28:00.001+01:002013-12-07T18:28:48.078+01:00El pare fa 93 anys<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvvaN-0hZOPp4yFv07I56jOPjQj7Vsj9DGG4wVQ7ZLZUX2EAoqURVIb-0BtPyfJb0wMSAwswtXwttwsuJxmZq-nDgGOa5XIxIzTO5lCp_jCubSSun2E3p5RUq9U4OslId0pvf8aFp1kL8l/s1600/cumple+del+pare.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvvaN-0hZOPp4yFv07I56jOPjQj7Vsj9DGG4wVQ7ZLZUX2EAoqURVIb-0BtPyfJb0wMSAwswtXwttwsuJxmZq-nDgGOa5XIxIzTO5lCp_jCubSSun2E3p5RUq9U4OslId0pvf8aFp1kL8l/s640/cumple+del+pare.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<b>Avui</b> és l'aniversari del pare: 93 anys. Porto al blog aquesta foto acabada de fer on estem "espatofant-nos" un bocí de pastís de poma per berenar.<br />
Com que diu que té de tot no volia cap regal, però li hem comprat unes plantofes perquè vagi ven còmode i amb els peus calents.</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-89587789062185986272013-12-06T18:10:00.000+01:002013-12-08T17:31:35.860+01:00Macchiaioli a la Fundación MAPFRE<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhksYDtG8KAMeWcLY3LpRJ9xT4e_beQ_m0CrQS-4FpkJGGDxLJdxZJ3Q-DexfyUzRFb8VKaKQ7EmIAGYAWTccuOQXpRZw1FkA_MyYCfP7Bp8RpFr_nEa1yfKRPmDvTJTzto4O9jMfkuYvMn/s1600/macchiaioli.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhksYDtG8KAMeWcLY3LpRJ9xT4e_beQ_m0CrQS-4FpkJGGDxLJdxZJ3Q-DexfyUzRFb8VKaKQ7EmIAGYAWTccuOQXpRZw1FkA_MyYCfP7Bp8RpFr_nEa1yfKRPmDvTJTzto4O9jMfkuYvMn/s640/macchiaioli.jpg" width="480" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b><br /></b></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Una</b> de les exposicions que vaig veure a Madrid va ser la que la <i>Fundación MAPFRE</i> allotjava a la seva seu de <i>Recoletos </i>dedicada als pintors italians, que radicats a Florència i sota l’empara del crític i mecenes Diego Martelli, van iniciar la recerca d’un nou art, radicalment oposat a la pintura acadèmica i practicant amb delectança, avançant-se als impressionistes, la pintura a l’aire lliure.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Aquest grup d’artistes anomenats macchiaioli, apel·latiu netament despectiu amb el que van ser titllats i coneguts, compartien el mateixos ideals pictòrics que polítics, participant activament en les guerres de la independència italiana i promovent campanyes per la seva unitat.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’exposició que es presenta amb el títol <i><a href="http://www.exposicionesmapfrearte.com/macchiaioli/es/"><span style="color: #6fa8dc;">Macchiaioli, realismo impresionista</span> </a></i>en Italia mostra l’obra d’aquest moviment artístic que es deixa veure amb certa complaença i molta benevolència. Poques de les peces exposades ens cridaria l’atenció pels seus valors pictòrics. Els quadres exposats en conjunt adquireixen el valor històric i com a tal s’han de veure, jutjar-los i respectar-los. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Recordo, fa anys, haver vist obres d’alguns d’aquests artistes que em van agradar pel seu format petit, com si es tractés de notes de color, allargassat, quasi panoràmic, pintats sobre fusta i diria que sense imprimació que copsaven de manera gairebé plana una llum càlida, quasi bé daurada, projectant grans ombres que donaven a entendre l’hora del dia en que van estar pintats. Molts temes amb figures amb un tractament estàtic i el color aplicat de manera llum-ombra, sense matisos, algunes de les quals, de tant forçades, s’endevinaven fetes a posteriori, a l'estudi, a partir d’una fotografia.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Com sol passar en totes les col·lectives sempre hi ha algun tema, i sobre tot algun pintor, que ens agrada més que un altre. Sense cap mena de dubte els quadres menys macchia estan més aconseguits, els veig més pintura i no tan encotillats, perquè realment la majoria d’obres d’aquest corrent pictòric les noto presoneres de l’estil que tant perseguien.</span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">La mostra s’acaba amb uns quants quadres de Marià Fortuny que la crítica el vol apropar aquest moviment degut a que va estar vivint a Itàlia. Al meu parer res més lluny. Fortuny taca d’una manera completament diferent, amb pinzellada solta i les seues obres vibren, respiren i a diferencia dels </span><i style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">macchiaioli</i><span style="font-family: Helvetica; font-size: 11px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;"> ell no vol capturar la llum sinó que… l’emana, alliberant-la. </span><br />
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-75041861774726008812013-11-24T12:54:00.001+01:002013-12-05T17:35:52.970+01:00Marcel Proust. Cent anys<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSd-UfFcsKvwcAvP79L0yhKbjHA6sRsW0f1auu0kZTMdRC9z9g-ASs-T3nr33LDiDtxQ-N0hhB0OocxFTZUZ2UUIyFlduu-rWr-b1vUV6Il6ktKnoScxiG7Fl5VlYspCDpm6DL6dBGQEra/s1600/proustespriu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSd-UfFcsKvwcAvP79L0yhKbjHA6sRsW0f1auu0kZTMdRC9z9g-ASs-T3nr33LDiDtxQ-N0hhB0OocxFTZUZ2UUIyFlduu-rWr-b1vUV6Il6ktKnoScxiG7Fl5VlYspCDpm6DL6dBGQEra/s640/proustespriu.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b><br /></b></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Per</b> celebrar el centenari de la publicació del primer llibre del que acabaria sent la gran obra <a href="http://elpais.com/tag/marcel_proust/a/"><span style="color: #6fa8dc;">A la recerca del temps perdut</span></a>, hem penjat aquest cartell a l’institut, al costat del Comenius, projecte del qual forma part l’alumnat del centre i del de Salvador Espriu, commemorant l’any Espriu.</span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-13547909424259910162013-11-15T20:12:00.001+01:002013-11-15T20:19:22.460+01:00La belleza encerrada<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjBb3G4IVgaUga9JwVo4gmX0lbLwjruaerEjKK_a3yfbcJ7LxgXbZPu2pfM1tfxbC5O6U2wKpwUL4Wh2nVRAjIKJAcC4VTlli8qYskDY7YAKr1jYTPqasopxPyDtogTGy_YHw1a1rgID8E/s1600/La+belleza+encerrada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjBb3G4IVgaUga9JwVo4gmX0lbLwjruaerEjKK_a3yfbcJ7LxgXbZPu2pfM1tfxbC5O6U2wKpwUL4Wh2nVRAjIKJAcC4VTlli8qYskDY7YAKr1jYTPqasopxPyDtogTGy_YHw1a1rgID8E/s640/La+belleza+encerrada.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Una</b> de les exposicions que encara es podia veure al Prado és <i><a href="http://www.museodelprado.es/exposiciones/info/en-el-museo/la-belleza-encerrada"><span style="color: #6fa8dc;">La belleza encerrada</span></a> </i>i que, sincerament, m’hauria sabut molt de greu no veure-la. Sense cap mena de dubte la mostra és una recopilació de bellesa, de bellesa assossegada, sense enlluernar però directe.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’exposició, a la part nova del museu, es presenta sota un muntatge atractiu, proper, íntim. Les obres, algunes ja admirades, altres conegudes i bastants autèntiques novetats, són un conjunt de sorpreses ja que et conviden a una contemplació diferent. Cada pared, cada racó és una descoberta, fins i tot tractant-se d’obres ja admirades, volia escriure familiars i penso que no empro malament aquesta paraula per definir la sensació que vaig tenir passejant-me per les sales: familiaritat, proximitat, intimisme.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Anomenar tots els artistes representats seria com escriure un índex, només cal dir que són 17 sales on s’hi mostren 281 obres. Pintures, escultures, dibuixos, aiguades, tot en petits formats que no fan altra cosa que convidar-nos a la contemplació minuciosa, quasi bé acurada, intentant trobar detalls, motius que se’ns escaparien a la vista en una visita rutinària.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">La mostra que porta per subtítol <i>De Fra Angelico a Fortuny</i>,<i> </i>tota una declaració<i> </i>d’intencions i una aposta directa sense ambages,<i> </i>penja per fi, sense complexes obra d’autors que fa uns anys, en plena fal·lera de “modernor", hauria estat impensable veure’ls en qualsevol exposició i menys al Prado i que sense ells, seria impossible entendre la història de la pintura a Espanya.</span></div>
<br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Un, en acabar de veure l’exposició, va tenir la sensació d’haver visitat un museu dintre un museu.</span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-22365586489146813712013-11-12T19:05:00.001+01:002013-11-24T12:56:28.934+01:00El Prado, una vegada més<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6fsmIjRDBn7o-aQDvLrq9m0-4k0olBJ8nfEehH-MhhKyKcfkggX_TOMhz4gcHni7RwTPDPQaq1ihwJuInaJsU5PYH2W_OvS7e40fWpf42l8wROQhMx8RsrzMqkZLij6h2cSIxTJYPj_wP/s1600/EXPOVELAZQUEZ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6fsmIjRDBn7o-aQDvLrq9m0-4k0olBJ8nfEehH-MhhKyKcfkggX_TOMhz4gcHni7RwTPDPQaq1ihwJuInaJsU5PYH2W_OvS7e40fWpf42l8wROQhMx8RsrzMqkZLij6h2cSIxTJYPj_wP/s640/EXPOVELAZQUEZ.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Aprofito</b> el pont de Tots Sants per anar a Madrid. Unes quantes exposicions, com ja sol ser habitual, motiven el viatge. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">La primera és la que el Prado dedica al seu hoste més il·lustre: Velázquez. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i><a href="http://elpais.com/tag/c/db192230154a056fd806922e4ae237cd"><span style="color: #6fa8dc;">Velázquez y la familia de Felipe IV</span></a></i> sembla ser el <i>must</i> de la temporada museística segons tots els suplements culturals i sense cap mena de dubtes és una exposició que s´ha de veure, no només per poder admirar la col·lecció de retrats portats de diferents museus sinó perquè mostra una de les èpoques més fecundes del pintor. De tots el museus que han deixat obra sobresurt el Kunsthistorisches Museum, Gemäldegalerie de Viena que aporta tota la seva col·lecció de retrats de la infanta Margarita, el de Felipe Próspero amb el seu gosset, extraordinari, ataüllant-nos des de la butaca on jau; el de la infanta María Teresa amb un vestit que es un prodigi de lleugeresa pictòrica, els plecs de l’escot… </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Poder admirar la versió que va dur cap Espanya del retrat d’Innocenci X; comparar el retrats del rei, el del Prado i el de Londres. El retrat de la infanta María Teresa del Metropolitan amb un tocat ple de papallones; el del cardenal Camillo Astalli de la Hispanic Society i el cardenal Camillo Massimo de la Bankes Collection fan que la visita sigui quelcom més que admirar uns quadres.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L´exposició, no podia ser d’altra manera, també ret homenatge als qui van formar part del taller del mestre i van continuar amb el seu mestratge: Juan Bautista Martínez del Mazo i Juan Carreño de Miranda. Del seu gendre podem admirar una versió reduida del quadre de les menines, la família del pintor, el retrats de la infanta Margarita de Viena, de rosa, el de Budapest amb vestit verd i com no l’extraordinari retrat del Prado que durant tants anys es creia pintat per Velázquez. La reina Mariana, ja vidúa, la infanta Margarita de dol ens descobreixen una manera diferent de veure la reialesa. </span></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">De Juan Carreño de Miranda admirem els retrats de Carlos II i de la reina Mariana ja sempre de dol, dreta o asseguda, sempre amb posat greu i solemne però que no arriben a l’altura dels seus extraordinaris retrats del Duque de Pastrana i el dos de la nena Eugenia Martínez Vallejo anomenada la monstrua. </span><br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">No caldria dir-ho, l'exposició es clou amb Las meninas, que des de la seua sala oval presideix no només aquesta mostra, sinó tot el museu del Prado.</span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-61159669833368122332013-10-06T19:24:00.000+02:002013-10-06T19:28:58.727+02:00Velázquez i la família de Felip IV<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOeVUnjQ2EF_sZfeXv2TgSLln-wZoV6R2zSujXLo-RwsgIbx_WdSlVwkjx4GcZAmBJ9c0H2W0QirQ1c2SSF30Jd0m3aUZCod1D9wqH2kmpSL4NUqCvIScns19wz1y0zvgTC-O33OcNMd-t/s1600/Felipe+IV.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOeVUnjQ2EF_sZfeXv2TgSLln-wZoV6R2zSujXLo-RwsgIbx_WdSlVwkjx4GcZAmBJ9c0H2W0QirQ1c2SSF30Jd0m3aUZCod1D9wqH2kmpSL4NUqCvIScns19wz1y0zvgTC-O33OcNMd-t/s640/Felipe+IV.jpg" width="534" /></a></div>
<b style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;"><br /></b>
<b style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">El</b><span style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;"> proper dimarts dia 8 El Prado inaugura l’exposició </span><i style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;"><a href="http://www.museodelprado.es/exposiciones/info/en-el-museo/velazquez-y-la-familia-de-felipe-iv/video/"><span style="color: #6fa8dc;">Velázquez y la familia de Felipe IV</span></a></i><span style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; letter-spacing: 0px; text-align: justify;">. Juan Bautista Martínez del Mazo i Juan Carreño de Miranda són els altres dos protagonistes d´aquesta mostra dedicada als darrers anys de Velázquez com retratista, on la família reial i en especial la infanta Margarita hi brilla de manera especial.</span><br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Poder admirar al Prado, la casa natural de Velázquez, obres que estan en altres museus, concretament els retrats de la infanta procedents del museu de Viena, és una oportunitat difícilment repetible. </span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6063105065437289369.post-82278843463726439342013-09-29T15:57:00.000+02:002013-09-29T15:57:01.603+02:00Roses proustianes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXsLV5fbyedvANIjFJU7IJ3ZFDIf3TBJEPoGFbB01T6wi75kfNJ8DV8QnV_-7o6nKB3Fimiznh9PboHOJNMOBLHccd-p_L7KwxLusvYUcWXasBc_i1OKT68SK15AVfuLomsO0vPBJw1Lwh/s1600/ROSES+PROUSTIANES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXsLV5fbyedvANIjFJU7IJ3ZFDIf3TBJEPoGFbB01T6wi75kfNJ8DV8QnV_-7o6nKB3Fimiznh9PboHOJNMOBLHccd-p_L7KwxLusvYUcWXasBc_i1OKT68SK15AVfuLomsO0vPBJw1Lwh/s640/ROSES+PROUSTIANES.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Els</b> inicis de curs sempre són trafegosos. Ja siguin reunions, programacions, nous alumnes, més hores...fan que un tingui el cap més a la feina que no pas a altres coses i entre aquestes altres coses hi ha el manteniment del blog.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Aquest estiu, un cop més, Proust ha estat protagonista de les meves lectures i per acabar d’arrodonir-ho altres llibres, biografies, àlbums de fotos i assajos han vingut a ampliar la llibreria proustiana. </span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Sembla ser que les coses mai solen ocórrer perquè sí, que tot tingui un ritme, un tempo i que hi hagi un lligam que fa que tot vagi una mica encadenat, envoltant-ho tot d’un halo de misteri que a cops ens fa dubtar de la raó i ens... infantilitza. Dic això, perquè l’altre dia, l’últim de l’estiu, va venir Manolita a veure’ns i com sol ser habitual porta un ram de flors del temps que ha collit del seu jardí. Roses a dojo, d’un roig encès, poncelles de llargues tiges que en prou feines podia abastar amb una braçada i entre elles unes delicadíssimes roses blanques, nacrades que semblava que el sol alè podia marcir-les.</span></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Unes roses proustianes que no fan altra cosa que avivar records, allargar l’estiu i perfumar l'estança. </span></div>
</div>
Manuel A. Marquèshttp://www.blogger.com/profile/04167059362604751946noreply@blogger.com0