diumenge, 10 de juliol del 2011

The Hispanic Society of America.

Gitana de Sorolla, oli/vidre.

El dominical de La Vanguardia d’avui diumenge porta un reportatge de la Hispanic Society de Nova York. Com és natural, els records m’han portat uns quants anys enrere, quan vivint a Nova York, a partir de 1984, hi anava cada setmana a fer la visita. Un lloc tranquil, com cap a la ciutat, on un podia estar-hi hores i hores respirant aquell aire conventual i sense ser molestat per ningú. Poques vegades hi vaig coincidir amb visitants. La Hispanic, quedava lluny dels circuits culturals de la ciutat fins i tot pels espanyols que en aquelles èpoques visitaven NY. A més el barri no era un lloc on els turistes els agradés perdre’s.
El museu, ja em va impressionar quant l’any 1976 el vam visitar amb una beca de la Diputació de Barcelona, per haver organitzat la 1ª Fira Nacional del Dibuix, de la mà de Rafael Santos Torroella. Amb quina alegria ens van rebre! Algú d’Espanya i de l’escola de Belles Arts de Barcelona que els visitava.
Uns anys després hi vaig tornar portant uns gravats de Benet Espuny que em van permetre conèixer al seu director Mr Breadsley.
Com recordo la visita guiada amb que em va obsequiar, mostrant-me les diferents sales que romanien tancades per manca de pressupost i explicant-me amb una vehemència contagiosa els avatars per poder mantenir la Societat. Després, deixant-me sol em va dir: "ahora te dejo para que, solo, descubras los tesoros de esta tu casa". Mrs Carmen, amabilíssima, amb el seu accent sud-americà contant-me històries i anècdotes del museu i trucant a galeries perquè veiessin els meus quadres. En un racó, sense obrir boca, tímid, Manuel Borja Villel amb una beca fent pràctiques museístiques i si mal no recordo un treball sobre Tàpies.
Avui, porto al blog aquest record i un dels molts apunts i notes que vaig fer dels quadres i racons de la Hispanic, fets amb ànim d’aprendre i de respecte, que la casualitat ha volgut que aquests dies fent neteja de calaixos i capses n’apareguessin uns quants que ja tenia oblidats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada