L'Sprekelia en plena floració.
Des de fa una colla de dies el jardí llueix, per fi, primaveral. Després de llarg hivern (sempre els trobo llargs) i d’haver fet neteja, el jardí es veia empobrit i encara m’entristia més mirar al racó de les siques que una nit el Boss va destrossar intentant foragitar un gat, que possiblement devia venir per pescar al llac dels nenúfars.
Ara, gràcies a les generoses pluges i a les llargues estones de sol, les plantes creixen dia a dia i les que floreixen sembla que estiguin competint a veure quina ho fa amb més ufana, quantitat o color.
Els nenúfars i lliris d’aigua que varem netejar i trasplantar ja suren cobrint bona part de l’aigua i les seves flors, blanques, roses, vermelles, grogues, i algunes amb tonalitats d’albercoc, semblen catifes que entapissaran l’aigua fins a finals d’octubre.
Diumenge per la tarda vaig començar a pintar tota la lluentor de l’aigua i el negre reflex que hi dóna el xiprer.
El perfum dolç de la ravenissa no té res que envejar al del gessamí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada