Ram de roses.
Ja fa dues setmanes vaig rebre un mail de la National Gallery de Londres perquè compri l’entrada, no sigui cas que em quedi sense veure-la, de l’exposició que preparen dedicada a Leonardo i que obriran a finals de novembre (més de mig any d’antelació). Amb la publicitat hi ha un llistat de productes (merchandissing en diuen) en venda per recordar l’exposició. Fins a rams de flors naturals a l’estil de Leonardo.
L’art i la cultura venen, estan de moda. Això comporta molts de calerons i com no pot ser d’altra manera els mitjans se’n fan ressò. Els diaris i els telenotícies estan que no paren. Fa uns dies parlaven de les visites nocturnes al museus i avui ho fan perquè és el dia internacional dels museus, amb portes ofertes de franc. Per tot arreu hi han febrasses museístiques que els mitjans en donen puntual informació i sobretot xifres, ja siguin monetàries o de públic. Una mena de carrera boja per veure qui ofereix més i amb més resposta o acceptació.
Qui vivim fora de l’anomenada civilització, tenim una mica difícil de celebrar tal dia com avui visitant un museu. Jo he optat per donar un tomb pels voltants de casa on la primavera, gràcies a les pluges, s’està deixant veure com mai: hi ha una floridissa que no fa altra cosa que fer ressaltar encara més la verdor. Com és natural, tota mena d’ocells espicossen per arreu amb una cridadissa només suportable a l’aire lliure. Una rabera de catxaps amb moviments que recorden autòmats ni s’ha immutat de veure’m. Una serp amb moviments oliosos s’ha esmunyit al meu pas. Així fins que el sol ha traspassat la carena de Mont Caro.
En arribar a casa he tallat unes roses i he fet aquest ram mentre intentava imaginar quina mena de rams lluiran avui a les fornícules del Metropolitan de Nova York per commemorar tal dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada