Sobre l'autenticitat dels apunts

Pintant un nocturn a la Salute.

Estic llegint un llibre escrit per un aristòcrata i diletant anglès que a principis dels vuitanta del segle XIX se’n va anar a viure a Venècia. Un cop allí va sentir el neguit de crear un jardí, possiblement per portar la contrària a la dita de Venezia, tomba dei fiori. Entre les moltes reflexions, observacions, anècdotes, curiositats que ens proposa l’autor, avui en porto una aquí al blog.

A Venècia, els canvis de color són tan dràstics d’un dia pel altre, i en ocasions d’una hora a la següent... Aquesta variabilitat, que sol desesperar al seu aplicat estudiós, és l’alegria del seu ociós amant. Un pintor troba un tema adorable, i se’n va després del seu primer dia de treball, i potser del segon, content d’haver estat prou hàbil de copsar el to que l’ha subjugat. Però... de sobte arriba un canvi que el fa dubtar del seu treball. La daurada llum és ara platejada, les fredes ombres blaves neden ara amb una riquesa pròpia del Cinquecento. Ha d’alterar la seva paleta de colors o anar-se’n cap a casa. Al dia següent potser que sigui pitjor, i és possible que hagi d’esperar setmanes perquè torni aquell efecte que no ha tingut temps de pintar. És per això que les pintures de Venècia acabades als estudis en rares ocasions li recorden Venècia a qui la coneix, mentre que els ràpids esbossos realitzats per un artista que és capaç de mirar i que posseeix una mà destre de retratar quelcom fidel a la seva vista i gust, són adorables.