Venècia, nota de color. Aquarel·la/paper.
Aquests dies de pluja, el cel es mostra pròdig com mai, són dies de lectures i pintura que barrejo, alternant-ho, depenent de la llum i com no de l’humor. Retocant un oli pintat a Venècia m’ha vingut al cap una frase del pintor americà Whistler, que apart de pintar sovint a la ciutat de la llacuna, durant diferents estadies, va fer una sèrie preciosa de gravats i aiguaforts. El pintor deia que després de la pluja és quan s’ha de veure Venècia a la que anomenava ciutat nenúfar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada