Cementiri d'Aldover, oli/tela.
Al diari El País de l'11 de gener hi ha un reportatge que parla del que passa als museus de Sicília, concretament a Palerm. Sembla ser que exsicaris de la màfia són els encarregats de vigilar els museus i servir de guia als visitants gràcies a un programa de reinserció de les autoritats sicilianes que així, de passada, alleugeren una mica les presons que sembla que estan abarrotades. Això sí, obren i treballen quan els hi sembla, encara que fan algunes excepcions (si hi ha un extra de calerons sota mà per part dels turistes).
L'art per fi ha deixat de ser només contemplatiu i el museus casalots que darrerament només competeixen entre ells a veure qui en té més... del que sigui. L’art com a redempció, l’art com taumatúrgia. M’imagino alguns artistes conceptuals i místics com deuen celebrar-ho ja que solen defensar l’obra d’art amb poders curatius i miraculosos.
De totes maneres sempre hi ha gent descontenta. Segons Lirio Abbate, activista antimàfia y periodista de L'Espresso, "Sicília és així, és com posar a la rabosa a vigilar el galliner. Ara els mafiosos tenen més privilegis que els nous llicenciats, el que fa que succeeixin coses tan al·lucinants com aquesta, que el museu només obre quan els mafiosos treballen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada