Noa Noa, Viatge de Tahití.
Acabo de llegir el quadern del viatge a Tahití que Gauguin va escriure i il•lustrar amb aquarel•les, dibuixos i xilografies. El llibre té l’encant de les coses úniques i l’edició, cuidada, està feta per un corferit per l’art. El resultat és una llepolia. Si a més hi afegim que me l’ha regalat una ex-alumna de l’institut, podreu entendre el plaer que he sentit llegint-lo i mirant i remirant les il•lustracions.
Gauguin, que va marxar de la civilització, amb aquest llibre va voler deixar constància i fer saber a la metròpoli el que pensava i sentia en una mena de testament artístic, de ideari pòstum.
"L’art no reprodueix el que és visible, ho fa visible" és un dels seus aforismes més coneguts que juntament amb "tanco els meus ulls per veure-hi", ens porta a la poesia de Foix "és quan dormo que hi veig clar..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada