Tota obra filla de l'arravatament és pedestre.

Estudi de color, oli/cartró.

Per escriure poesia, sobretot amorosa, el pudor i el sentit del ridícul han de funcionar com a forma de lucidesa. Un poema no pot ser un ingenu desfogament sentimental, ha d'aspirar a quelcom més, cercar una veritat general, diu en una entrevista el poeta L. García Montero i acaba dient: per escriure un bon poema no n'hi ha prou amb sentiment, hem de despertar aquest sentiment als lectors.

Què dir de la pintura? Podem trasplantar aquestes opinions al món pictòric? Sense cap mena de dubte. El pintor no pot deixar-se mai arravatar ni pel sentiment ni per la tècnica ni pel tema... ni per les modes sinó que ha de cercar quelcom més, personal i general alhora, que faran que la seva obra sigui única.

Tota obra filla de l'arravatament és pedestre.