Sobre el color.

Aquest estiu treballant a l'estudi.

Si l’any 1835 data en la qual el químic George Field va publicar el seu tractar sobre el color Cromatografia (en 424 pàgines donava informació sobre les propietats dels colors i la utilització que n’havien fet i feien els artistes dels pigments), ja en advertia que l’ús i l’abús dels colors en l’art modern donaria per escriure un trist capítol, revelador d’una gran ignorància, i d’una indiferència encara major, que no hauria escrit en els temps actuals?.

El color, com la música, no es pot explicar amb paraules i només pot arribar als nostres sentits de manera directa, sense intermediaris. Tot hi que cada color te un nom aquest no li serveix de res. Aquest nom, en canvi, si que serveix per qualificar i nombrar el mineral, el vegetal o l’animal del qual s’extrau el... pigment.

El pigment es pot catalogar, numerar, etiquetar; té textures, olors, aparences i noms atractius i evocadors, en canvi el color és inabastable. El pigment te cos, el color... ànima.

Tot hi així el color te un llenguatge, l’ampra, en fa ús i aquest consisteix en quelcom tan senzill i alhora complex com aprendre a veure.