L'Ebre, tardor. Aquarel·laAquestes nits de lluna, la vall del riu des de casa sembla ingràvida i l'aigua, en la seva quietud, agafa reflexes metàl·lics. Tot i que la memòria ja no és el que era en nits com aquestes recordo alguns versos de JRJ:
.
La luna llena pone sobre el mármol sombríosu blanco terciopelo de nardos y jazmines...
Parece que en su rayo, como en un dulce río,
vienen, muertas, las flores de todos los jardines...
Juan Ramón Jiménez, és un dels poetes, possiblement perquè a la seva adolescència va pintar, que més empra un llenguatge colorístic. La seva poesia nombra tots els colors, és més sembla que per a ell poesia i color tinguin la mateixa ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada