Fotos de l'exposició

Aquest estiu, preparant l’exposició de L’Hospitalet, he tingut poques estones per dedicar-les a la lectura, tot i així he pogut gaudir d’algunes tardes a la fresca llegint una biografia de Stendhal, Thomas de Quincey, cartes de Goya al seu íntim Zapater, La otra Gioconda, recopilacions d’articles i el meu predilecte durant l’estiu: Proust. 

De Renacimiento, que ofertava uns quants títols, vaig comprar varies recopilacions dels seus escrits i estic acabant Los salones y la vida de París, que no són altra cosa que articles, ecos de societat podríem dir, i que els crítics situen com l’inici, el preludi, l’embrió de la seua obra.

Aprofitant que vaig i vinc de l’exposició, sempre hi ha un moment a la sala de retrobament amb amics i coneguts que feia temps que no ens veiem amb la conseqüent xerrameca i fotos. Entre elles he triat aquesta que estic repanxolat davant un quadre dedicat a Proust. 

Inauguració (part 3)

Finalment hem aconseguit penjar el vídeo que va està filmant Fernando mentres feiem les xerrades de la presentació. Vist l'èxit, en qualsevol moment penjarem la filmació dels quadres de l'exposició.

Inauguració (part 2)

Una foto més de la inauguració i a més a més l'enllaç de TV Vandellòs, ja que no hi ha manera de poder-ho fer directament des de YouTube. Està vist que la cibernètica se'm ressisteix i quan sembla que l'he agafat pel cap se m'escapa per la cua. Tot i així no dessisteixo i espero poder penjar unes quantes filmacions, sinó la culpa, com sempre, serà del Fernando.

Inauguració

Ahir vam inaugurar l'exposició d'Hospitalet. Ja us aniré mostrant més imatges.

Tríptic exposició

Aquest és el tríptic que hem preparat per l'exposició de l'Hospitalet de l'Infant.

Exposició

Porto avui al blog el cartell de l'exposició que estic preparant per presentar divendres 23 d'agost al poble on vaig néixer i així us en faig cinc cèntims. D'aquí a uns dies penjaré el tríptic. 

Boss

El Boss està així de moix. Degut a la calor no para de buscar els llocs més frescos de la casa on s'hi passa llargues estones endormiscat i a vegades se li queda aquesta mirada "pensarosa" i una mica trista més pròpia de gossos d'altres races més tranquiles i no pas d'un Rotweiler.

Possiblement, es deu sentir sol sense la companyia de la Reina i aquesta és la seva manera de exterioritzar-ho.

Pintant les figues

Heu-me aquí pintant les figues que vaig collir ahir i que no m'he menjat encara. Cada any solc pintar-ne com igualment faig amb les prunes, que ja esperen el seu torn. M'agrada els colors que tenen i sobretot l'avellutament de la seva pell quan les miro a contrallum.

A l'estudi, finestra nord, la llum es sol mantenir constant durant tot el dia cosa que em permet anar fent, sense presses tot i que algunes vegades la calor fa que tot maduri i s'eixugui massa ràpid, però bé tampoc es tracta de estar una setmana per poder pintar una plàtera plena de figues.

Collint figues per pintar-les

Ahir a la tarda, en comprovar que una de les figueres ja en tenia de madures vaig dedicar-me a collir-les. Tret d'unes poques espicossades pels moixons, estaven demanant a crits que me les mengés. Clivellades, amb la goteta caramelitzant... no vaig ressistir la temptació. 

Va ser el senyor Benet Espuny, gran amant d'aquesta fruita, qui em va regalar quatre figueres que vam plantar al bancal mirant al riu. Casualitats de la vida, al cap d'una estona va venir l'Áveda de visita i recordant al seu marit se li van escapar les llàgrimes.

Josep Viladomat

El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany acull en una planta obra de l’escultor Josep Viladomat que, de passada, vam veure. Curiós comprovar com la seva millor època creativa va ser durant la joventut, amb un classicisme que volia trencar amb el modernisme i que mostrava la seva admiració per l’escultura grega. El seus nus d’aquesta època tenen una contundència i serenor que ja no va aconseguir en èpoques de maduresa i encàrrecs públics on la recerca del detall el feia caure en l’anècdota. 

Em van cridar l’atenció els caps en guix de Maria Rosa i Adelaida Viladomat, modelats els anys 1927 i 1929, rotunds i amarats de sentiment que, possiblement per això em van agradar tant, contrastaven amb els caps grossos de la neteta, instal·lats davant de l’hotel Roc Blanc i de Caldea (llocs estratègics), que sembla que estiguin fent “bolos”, buscant clientela.

Vídeo de Benet Espuny

Porto al blog el vídeo que es va editar amb motiu de l'exposició de Benet Espuny al Palau Oliver de Boteller, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat. Aquesta va ser la darrera exposició en vida de Benet. Encara recordo el dia que vam anar a Miravet perquè en Santi Valldepérez pugués fer la filmació i en Benet, trobant-se malament, dient-me que tenia ganes d'anar cap a casa. Aquest primer d'agost hauria complert 93 anys.