Aquest estiu, preparant l’exposició de L’Hospitalet, he tingut poques estones per dedicar-les a la lectura, tot i així he pogut gaudir d’algunes tardes a la fresca llegint una biografia de Stendhal, Thomas de Quincey, cartes de Goya al seu íntim Zapater, La otra Gioconda, recopilacions d’articles i el meu predilecte durant l’estiu: Proust.
De Renacimiento, que ofertava uns quants títols, vaig comprar varies recopilacions dels seus escrits i estic acabant Los salones y la vida de París, que no són altra cosa que articles, ecos de societat podríem dir, i que els crítics situen com l’inici, el preludi, l’embrió de la seua obra.
Aprofitant que vaig i vinc de l’exposició, sempre hi ha un moment a la sala de retrobament amb amics i coneguts que feia temps que no ens veiem amb la conseqüent xerrameca i fotos. Entre elles he triat aquesta que estic repanxolat davant un quadre dedicat a Proust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada