Ahir a la tarda, en comprovar que una de les figueres ja en tenia de madures vaig dedicar-me a collir-les. Tret d'unes poques espicossades pels moixons, estaven demanant a crits que me les mengés. Clivellades, amb la goteta caramelitzant... no vaig ressistir la temptació.
Va ser el senyor Benet Espuny, gran amant d'aquesta fruita, qui em va regalar quatre figueres que vam plantar al bancal mirant al riu. Casualitats de la vida, al cap d'una estona va venir l'Áveda de visita i recordant al seu marit se li van escapar les llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada