Porto avui al blog aquest ram de mimosa de gran inforescència i cotonosa textura. L'ha portat Manolita i sense retallar les tiges les hem posat en aigua. L'arbre, de floració tardana, creix al seu hort des que el va plantar el seu germà i sembla ser que enguany ha florit com mai.
De les matineres mimoses de gener ja només queda el seu record i delicat perfum, alguns branquillons secs en una copa damunt la taula de l'estudi i unes quantes pintures i notes de color. Espero que d'aquesta mimosa, aprofitant aquests dies de Semana Santa, pugui deixar també un record pintant-les. Mentrestant, les comparteixo avui amb vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada