La pla d'Ulldecona, oli/tela.
En un dels molts retalls de diaris o revistes que guardo l’altre dia me’n va arribar un a les mans d’una entrevista a un galerista i historiador de l’art, que possiblement vaig guardar perquè parlava amb veneració de Milicua, de qui també va ser alumne.
Al rellegir-la, em va cridar l’atenció la seua resposta a una pregunta sobre el MNAC que acabava dient: I per suposat, amb CaixaForum jugant a favor seu i no pas fent-li la competència. La memòria, llavors em va portar a una curta conversa mantinguda durant una inauguració on hi havia la plana major cultural de l’ajuntament. Més o menys va anar així.
Al coincidir amb la filla d’un critic d’art ja mort i que viu a París, on dóna classes d’art, ens vam saludar. Mentre parlàvem es va apropar una persona (després vaig saber el càrrec cultural que ocupa) i saludant-me em diu: sento molt no haver pogut anar a la teva inauguració. No passa res, els polítics sempre aneu ocupats, me’n faig càrrec, li vaig contestar. Es que penso que has fet l’exposició en mal moment, coincidint amb altres i es clar es com fer-se competència. Al escoltar aquest raonament la meua resposta va ser: no crec que les exposicions es facin la competència, ans al contrari, s’ajuden i es complementen. Ojalà n’hi haguessin unes quantes cada mes.
Amb l’entrevista del historiador i el MNAC intueixo que els assabentats en assumptes culturals coincideixen en el punt de vista ... comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada