Aquest mes de maig ha estat prou profitós. Amb tota seguretat ajuda que els dies s’allarguin ja que sense adonar-nos també allarguem la nostra jornada, seguint la ruta del sol fins que s’ajoca darrera Mont Caro.
Aprofitant que les tardes cada dia es fan més mandroses i que la planícia del delta està inundada he desempolsat el cavallet i l’he plantat a les vores dels camins, buscant el lluent que encara no estigui brotat per poder pintar l’emmirallament del cel i les seves transparències perdent-se fins la ratlla de l’horitzó. Les minúscules taques dels aubes, palmeres, casetes i magatzems sembla que botonin el cel amb la terra allà on fins la vista ens arriba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada