Galatxo, La Cava
La majoria de vegades, els coneguts, la gent, em pregunten sobre les meues pintures; que què estic fent, si pinto molt o poc i que si hi ha alguna exposició en portes. I ara que fas? em diuen, aquarel·les? i solen continuar dient: és molt difícil no, pintar aquarel·les?. Quan els responc que no més que pintar amb una altra tècnica i que fins hi tot és més senzill que fer-ho a l’oli, solen mirar-me amb cara d’incrèduls.
Hi ha una creença, ben estesa, que l’aquarel·la és difícil perquè no es pot corregir, i que ,és clar, si la cagues no hi ha manera de tapar-ho.
Solc explicar un exemple ben senzill i entenedor, que no obstant i per la cara que posen, no els sol convèncer. Una aquarel·la mitjana, és a dir mediocre, ben enmarcada queda digna. Un oli mediocre, per molt ben enmarcat que estigui fa pena.
Que bonita....Es tan "blanca" que esos toques de color tan ligeros, me permiten ver todo el dibujo ,con tanta fuerza como si entrecerrara los ojos por el brillo de la luz mediterránea...Me encantan tus acuarelas, cuando las veo, me animan a sacar las mías tanto tiempo guardadas.
ResponEliminaYa sabes, al final, si se preparan unas pinturas las otras quedan guardadas, y ver este dibujo, anima a mojar los pinceles otra vez en agua.
Que tengas un precioso dia.