Estudi de color, oli/cartró.
Amic Sebastià, acabo d'obrir el correu i m'he trobat els teus mails. No pots imaginar-te l'alegria que em fa llegir-te: és com sentir la teva veu el matins a l'insti fotent conya.
M'agrada llegir el que escrius sobre la crítica. Jo no he escrit que els crítics no puguin donar la seva opinió sinó que la seva tasca no és donar-la. L'autèntic crític fa creació i té quelcom superior a l'opinió: el criteri; d'acord que pot donar la seva opinió però no desenvolupant la tasca de crític: una cosa no lliga amb l'altra. No crec que hi hagi, com tu dius, una contradicció in terminis i si així fos la creació n'està plena d'oximorons.
Sabia que l'editorial Elba, no Alba, havia editat aquest recull d'articles de l'expert en restauració Cesare Brandi, d'ell havia llegit la seva Teoria de la restauración que va publicar ja fa bastants anys Alianza.
Sebastià, el quadre dedicat a Corelli que hi ha penjat al blog és d'un col·leccionista que no fa pas gaire em va enviar les fotos dels quadres que té meus perquè els vagi penjant. De la sèrie dedicada a Corelli crec que en queden dos a l'estudi de l'Hospitalet i un que està en dipòsit a una galeria. Intentaré buscar-los, els fotografiaré i te'ls enviaré per si t'agraden. Són olis sobre paper d'estrassa, molt antic, que fabricaven a les papereres de La Sènia.
Bé, repeteixo, molt content de saber de tu. Una abraçada molt forta a compartir amb la família.
Ego sum primus! Fris de veure les fotos dels quadres. Independentment, m'agradaria de veure què fas, Venècia inclosa, per exemple.
ResponEliminaSemper dolens de no veure't,
Bustiannu
(Que és com em devia dir el meu avi sard quan l'anava a emprenyar)
Sebastià