Retrat de Joan amb gatolí, oli/tela.
Avui, el diari El País porta a les pàgines de cultura la notícia de que a Sotheby’s de Londres es subhasta el retrat que Bacon va fer de Lucian Freud. Completa la notícia un escrit de Vicente Verdú titulat El yo escurridizo i del text com a titular es ressalta aquesta frase: Els pintors s’autoretraten per desplaçar-se de la seva insuportable realitat. I continuava, ara ja en el terreny dels lletraferits, ens relatem, ens escrivim per d’esfilagarsar-nos progressivament en el fil de la narració. L’escrit continua més que menys amb reflexions d’aquesta mena.
Un que és de caire prosaic, sempre que m’he fet un retrat (suposo que s’entén que és auto...) ha sigut perquè en aquells moments no tenia prop ningú a qui podés està emprenyant durant unes hores, o dies, fent-me de model perquè tenia ganes de pintar figura, com dèiem fa segles a Belles Arts.
Ja no me'n puc estar més: què vol dir això que un crític no pot donar la seva opinió? Això és, com a mínim, una contradicció in terminis, sobretot si el parer que addueix és el de JRJiménez, per molt que no fos un crític en sentit estricte. Dr. Marquès, que dormim?. I miri que fins ara era un voyeour anònim -però sense falta- del seu blog. Permeti'm un suggeriment que tal vegada resoldrà aquesta petita qüestió: acaba de sortir un llibrot d'un historiador de l'art- no en direm un crític- que devia ser tan bo que va conservar la plaça fins i tot en temps de Mussolini; i vós bé que sabeu que no sóc gens partidari dels discursos fets des del balcó de la Piazza Venezia -gran palau de la família dels Barbo l' escut dels quals és el lleó rampant de la Serenísssima-. Es tracta del Viaje a la Grecia antigua, Ed. Alba, del Sr. Cesare Brandi.
ResponEliminaPS: ja sé que es tracta d'un desig irrealitzable, per això encara és més desig: podríem parlar dels teus Liliums dedicats a Corelli? Només n'he vist la fotografia, però m'han semblat magnífics -només hi falta l'orgue.
Molt més que una abraçada,
Sebastià Novella