Privilegi de pocs

Tivissa, detall. Oli/tela.

Andrés Trapiello, escriptor a qui admiro, quan la premsa i les televisions van anunciar que s’havia descobert un altre possible quadre de Velázquez va dir, en una de les seves acurades observacions, que no calia tanta parafernàlia per saber si un quadre era o no del mestre. Per l’escriptor, saber si un velázquez és o no verdader, només cal fer unes quantes passes enrere, haver vist cinquanta velázquez i comparar: saltaria a la vista. Saber que no és fals un dalí, és privilegi que no té ni Dalí. Qui diu Dalí, pot dir l’obra de qualsevol artista d’una centúria ençà.

I no es va equivocar gaire, per no dir gens ni mica i que cadascú s’ho prengui per on vulgui.