L'important no és quan

Apunt del natural, llapis comté/paper.

Juan Ramón Jiménez, a qui li agradava corregir i reescriure quasi bé tot el que escrivia deia que per què si es corregeix l’obra present i es corregirà la que encara no està escrita, no es pugui fer el mateix amb la passada.

Al pintor, per exemple –continua dient-, li és més difícil corregir, perquè la matèria pictòrica es torna vella en si, s’eixuga; però el músic i el poeta poden intentar-ho sempre amb la seva matèria substancial o essencial eternament nova. El poeta continua insistint: quin inconvenient hi ha en que un pianista, un lector de poesia, un director d’orquestra, un actor, qualsevol intèrpret, millori una interpretació de joventut, sigui, el que anomena, un intèrpret successiu?. Llavors, per què ha de ser menys l’autor que l’intèrpret?.

Per acabar diu que l’important no és, senyors filòlegs, que tal poema hagi estat escrit en tal època ni en segons quines circumstàncies; perquè l’art no és història sinó que el poema romangui de la millor forma possible, ja que els anys, les maneres i les condicions del poeta no són res en relació amb la possible duració de la seva formosa obra i la seva legenda.

JRJ, que va pintar durant la seva joventut i sempre va cuidar, amb autèntica obsessió, el disseny dels llibres que publicava fins l’últim detall de la impressió, potser no va entendre que els pintors corregim sempre... la propera obra.