Pintant a la Fontcalda

Dilluns, aprofitant que la calor ja no apretava tant, me'n vaig anar a la Fontcalda a pintar. Us porto aqui al blog una de les fotos que em va fer Marga i que amb una mà estic aguantant la tela perquè sinó la brisa, que a cops bufava massa animada, m'hauria remullat la pintura i en lloc d'un oli s'hauria convertit en una aquarel·la.

Benvingut al blog, Pau

Aquarel·la sobre paper satinat

Pau, amb aquesta nota de color, feta des de la finestra de l’institut, et vull donar la benvinguda al blog; l’he triada, entre tantes altres que tinc (quants cops he pintat aquest tema?) perquè es d’un lloc que de tan familiar no ens adonem, massa vegades, de la seva bellesa ni del bàlsam que el seu veïnatge pot exercir sobre el nostre caràcter o la nostra manera de ser. I perquè, com el paisatge, és quasi bé tot aigua i el color s’aprimat tant que sembla que el pinzell no hagi gosat tocar el paper, de la mateixa manera que tu no goses prémer l’obturador fins que l’ull polifèmic, mecànic de la teva càmera, s’humanitza i en lloc de capturar alliberes tota l’essència líquida, immensa del Delta. 
Aquest és l'enllaç per poder admirar les fotos d'en Pau.

Les llargues tardes d'estiu

Les tardes d’estiu, tan llargues, donen per a molt. Enguany, una nova tasca em té ocupat una bona estona: passo els llibres a un fitxer. Aquesta és una ocupació que em reporta moltes alegries... i no menys tristeses. Retrobar llibres que no eren al prestatge que li tocava o que estaven ofegats sota un munt de revistes o retalls de diaris comporta un retrobament, en canvi notar en falta aquell exemplar i comprovar que no apareix en lloc em pot donar una mala tarda. Sempre queda el consol que no s’hagi extraviat i que reposi en un lloc, en una estanteria, a la casa d’algú, millor un amic, que algun dia va tenir l’intenció de llegir-lo.

Porto al blog el cartell que vaig fer per la presentació del llibre d’Albert Roig, a principis dels 80, i que ha aparegut juntament, ves a saber perquè, amb el seu Cecília de Florejats en un calaix de l’estudi.

Anna, benvinguda al blog

Apunt de la plana del Delta des de l'institut, oli/fusta.

Vull donar la benvinguda al blog a l’Anna. I vull fer-ho de manera especial per diferents motius. Us en referiré uns quants que potser sent genèrics en ella adquireixen aquest grau que els... eleva i diferencia. 

L’he vist créixer i madurar sense deixar de banda l’innocència -que no es pas fàcil-; no perdre la curiositat ni en els moments més baixos i sobretot no deixar de somriure fins hi tot amb els ulls aigualits perquè el fotut examen no ha anat com esperava; no agradar-li la filosofia però saber posar-la en pràctica; saber perdre el temps de la manera més profitosa i ...bé, ja he arribat a "uns quants".

Aquest curs que ve, anirà a la Universitat i un altre món li obrirà les portes i ella a canvi li obrirà el seu enteniment, les seves ganes d’aprendre i sobretot el seu cor capaç d’encabir fins i tot aquelles coses que a estones ens el poden agrejar.

Molta sort en aquesta nova aventura Anna!

Ah, ho oblidava: es una gran bloguera. http://unasgafasparapintarmimundo.blogspot.com

Manu ja ha arribat a Ítaca

Manu, l’amic, el company ja ha arribat, abans d’hora, a Ítaca. Potser han estat les seves ganes d’aventura, de coneixements el que ha fet que el nostre capità Talavarte ens hagi abandonat i des d’ara ens esperi a tots, gaudint d’un bon llibre o una bona cançó, segurament amb una Guinness, a l’illa on tot és transparència.

Ha estat el seu un viatge massa curt, encara ens mancava compartir molts matins d’estiu, arribant, amb quin plaer i joia! a ports mai vistos abans però Manu, seguint els designis dels déus, ens deixa, creiem, a deshora. Els teus amics i sobretot els teus alumnes necessitem la teua companyia per evitar lestrígons i ciclops; per no témer al colèric Posidó; per poder gaudir plegats del nacre i el corall, l’ambre i l’eben; de visitar molts llocs i aprendre dels seus savis. Ha estat el seu, un viatge ple d’aventures, d’experiències i coneixences i fidel al seu destí, hi arriba enriquit.

Manu, tu no trobaràs que Ítaca sigui pobra ni que t’hagi enganyat, savi com ja ets tu abans d’arribar-hi ja sabies el que eren les Ítaques i a partir d’ara no faràs altra cosa que esperar-nos molts anys, desitjant, generós com ets, que el nostre viatge per retrobar-nos sigui molt més llarg que el teu.

Va ser durant el curs 2008-2009 amb els alumnes de 1r ESO que Manu tutoritzava, que vam dedicar-li aquest mural, inspirat en un còmic que li agradava molt sobre La recerca del temps perdut de Proust, un dels seus autors predilectes.