Manu, l’amic, el company ja ha arribat, abans d’hora, a Ítaca. Potser han estat les seves ganes d’aventura, de coneixements el que ha fet que el nostre capità Talavarte ens hagi abandonat i des d’ara ens esperi a tots, gaudint d’un bon llibre o una bona cançó, segurament amb una Guinness, a l’illa on tot és transparència.
Ha estat el seu un viatge massa curt, encara ens mancava compartir molts matins d’estiu, arribant, amb quin plaer i joia! a ports mai vistos abans però Manu, seguint els designis dels déus, ens deixa, creiem, a deshora. Els teus amics i sobretot els teus alumnes necessitem la teua companyia per evitar lestrígons i ciclops; per no témer al colèric Posidó; per poder gaudir plegats del nacre i el corall, l’ambre i l’eben; de visitar molts llocs i aprendre dels seus savis. Ha estat el seu, un viatge ple d’aventures, d’experiències i coneixences i fidel al seu destí, hi arriba enriquit.
Manu, tu no trobaràs que Ítaca sigui pobra ni que t’hagi enganyat, savi com ja ets tu abans d’arribar-hi ja sabies el que eren les Ítaques i a partir d’ara no faràs altra cosa que esperar-nos molts anys, desitjant, generós com ets, que el nostre viatge per retrobar-nos sigui molt més llarg que el teu.
Va ser durant el curs 2008-2009 amb els alumnes de 1r ESO que Manu tutoritzava, que vam dedicar-li aquest mural, inspirat en un còmic que li agradava molt sobre La recerca del temps perdut de Proust, un dels seus autors predilectes.
No tinc paraules, molt molt bonic Manel.
ResponEliminaPreciós Manel... Gràcies per tot el que as fet i estic segura que desde Itaca en Manu deu d‘estar mirant-nos i vigilant-nos, esperant, pacient, que acavat el nostre viatge puguem tornar-lo a veure somrien i cridant-nos: “ Tu! Al entrar se cierra la puerta que el avuelo se enfriaa!! Gran Manu al que mai olvidarem =) Es preciós Manel de veritat!!
ResponEliminadisculpa que te pregunte...,pero que le paso a Manu ?
ResponEliminaTe conocí por medio de el, y a el, por medio de mi trabajo, hace apenas dos meses...Paso a visitarme después para decirme que todo perfecto.
Leo tu nota, tan bonita de recuerdo, y me pregunto ,que paso ?
Alialba, Manu murió repentinamente el pasado lunes.
ResponEliminaLo siento, sinceramente .
ResponEliminaHay personas con las que se conecta con una sonrisa , el fue una de esas sonrisas .
Alguien con chispa y alegría , en un mundo lleno de gente gris .
Sabes lo que le dije, cuando le miraba a los ojos para tomar las alturas de sus nuevas gafas ? Que el era naranja , que había personas a las que les veía como a colores....y que el era naranja .
En fin, sea como fuere, dejo en este tu lugar de colores, una de mis sonrisas, para el tipo de la sonrisa fácil, y para cuantas personas lo conocieron y estimaron .
Un saludo, y gracias ,Manuel