Continuant amb l’exposició de l’Hermitage, a la segona planta ens dóna la benvinguda una peça de considerables proporcions de Monet: L’estany de Montgeron. La pintura és una de les tantes que el pintor va fer estudiant les transparències de l’aigua i la llum i els seus reflexes. Contemplant-lo no puc per menys que recordar els escrits de Monet queixant-se de que no aconsegueix el que vol.
Amb Caspar D. Friedrich i la seva Albada entre muntanyes un entra en el món real i oníric d’un pintor que fa ... literatura. Ingres, amb un retrat molt acadèmic, Rodin amb un dels seus marbres, Renoir, Gauguin, Rousseau, Cézanne entrem a la representació de la pintura francesa, que no sé perquè tinc la impressió de un dejà vu, un ritornello, un sempre el mateix quasi bé... maquinal.
Un retrat d’Ivan Ivanovich Schukin pintat per Zuloaga ens fa pensar amb el toc nacional fins arribar a... Picasso. Diferents temes amb diferents estils però sempre ell, sempre únic, sempre pintor. I al seu costar Matisse, tan il·lustratiu.
L’exposició contiua amb Van Dongen i la seva fotogènica Dona amb barret negre, Derain, Soutine, Morandi, Quirico, Sonia Delaunay, Léger, Kandinsky i acaba amb l’arxifamós Quadrat negre de Malevich.
L’obra convidada també venia de Rússia, del museu Pushkin i sortosament havien prorrogat la seva estada. L’acròbata de la bola de Picasso exhibida a la planta baixa de l'edifici Villanueva, sala 60, ja val una visita al Prado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada