Un viatge inesperat a Andorra m’ha permès veure quelcom més que les botigues i els seus aparadors curulls de tota mena de productes. Al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany i amb l’atractiu títol de Renoir & Manet: impressions de dos genis, s’hi exposa un grapat de gravats, aiguaforts i litografies, alguna punta seca, dels dos pintors francesos, procedents de la col·lecció dels galeristes Moretti de Milà. Sembla ser que després de moltes negociacions van accedir a que s’exposessin a Andorra i que no es podran veure enlloc més.
Havia vist alguna cosa anteriorment, però mai una exposició dedicada al gravats de dos dels pintors impressionistes més reconeguts i sincerament la mostra és una mica decebedora. El gravat requereix d’una tècnica que sembla ser que els déus no van atorgar-los. Tots tenen un aire “d’aprenentatge”, de casualitat, de poca destresa i per gravar se’n necessita i molta. Acostumats als gravats de Durer, Piranesi o Goya, per posar un exemple, aquestos no estan a l’altura del que es podria esperar dels grans innovadors del gènere pictòric. Es podria pensar que els hi manca el color a que ens tenen acostumats, però els gravats no necessiten del color perquè ja el tenen... el seu color són els grisos i els seus matisos; la vibració de la incisió, la tinta i les seves tonalitats, les diferents games del mordent.
A la mostra queda palesa l’admiració que Manet sentia per la cultura espanyola i la visita al Prado on va poder amarar-se de la pintura de Velázquez i Goya però els seus estudis i “homenatges” resulten plans. Renoir, trasllada la seua pinzellada flonja a la planxa i el resultat es pobre, en canvi alguna litografia mostra la força del llapis gras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada