Estic llegint Mariano Fortuny, arte, ciencia y diseño de Guillermo de Osma publicat per Ollero y Ramos, biografia del fill del gran pintor reusenc Mariano Fortuny i Marsal.
El llibre es deixa llegir com una novel·la, en part per la vida del protagonista, en part gràcies a l’apassionament de l’autor, historiador de l’art, que ja fa més de 30 anys va publicar un llibre sobre Fortuny i va comissarià les primeres exposicions, celebrades a Lyon, Brighton, Nova York i Chicago, que durant els primers vuitanta es van dedicar a l’obra d’aquest inclassificable artista a qui, cada cop més, afortunadament, se’l valora i admira.
Al capítol primer, servint d’introducció hi ha un escrit del pintor Gustave Moreau que, apart d’anar com anell al dit del biografiat, convida a la reflexió en unes èpoques en que tot es reporta a les pàgines de cultura. “Un, no deu de tractar de ser modern simplement fent el que no s’ha fet abans perquè això ens mena a l’extravagància, ans al contrari, un hauria de coordinar els esforços d’èpoques anteriors per mostrar com el nostre segle pot acceptar millor la seua herència i fer-ne ús d’ella“.
