Mirar endarrere és avançar

Lectura amb prunes, oli i sanguina

Steandhal, una de les meves lectures estiuenques, solia dir que ell no escrivia pels seus coetanis sinó per les generacions futures. Aquesta frase, igual que la cristal·lització i la síndrome steandhaliana, s’ha convertit en un tòpic molt emprat per la gent de la cultura per queixar-se de la incomprensió que noten hi ha, per part del públic o la crítica o fins hi tot dels seus correligionaris, envers el seu... art. També és una manera d’afermar el seu ego (més Stendhal i el seus Souvenirs d’egotisme) i de dir-nos, de passada, quan ignorants som. La majoria, fan de la incomprensió el seu leitmotiv.
Un, que sembla que visqui en un altre món, està a l’altre extrem. Tant em fa el que puguin pensar els demés (i no m’agradaria que s’interpretés com un menyspreu) però el que si que m’importaria i molt, és saber que podrien opinar del que faig qualsevol altre pintor, no ja del segle passat, sinó qualsevol altre segle que hagi agafat els pinzells, honradament, i els hagi mullat al cor, que com diu un poeta català és on es suca l’eina.

Tinc la mania de pretendre ser jo. Stendhal

A l'estudi, damunt de la taula camilla, encara hi han les restes de la darrera natura morta que vaig pintar aquest hivern. Les mimoses marcides també tenen el seu atractiu. Han perdut la seva lluminositat, el seu or primerenc de primavera anticipada però en canvi han guanyat... color. No són l'esclat cridaner i efímer que havia de matisar amb el contrallum de la finestra; ara és el color reposat, detingut en el temps, durable que sent marcit és alhora viu. Les mimose marcides, al estudi no són record de l'hivern passat sinó esperança del proper.

Nota de color, aquarel·la

Hi ha anys que acabo quadres amb mimoses començats l'altre. Estan per l'estudi, sempre a la vista però fora mà. A vegades, en una mena de rampell, n'agafo un i hi treballo; d'altres, només és un diàleg de mirades, intentant esbrinar com continuar-lo i donar-lo per acabat. Molts cops, és deixar que passi el temps, el temps també pinta, per trobar el seu ajut i el moment oportú poder dir... fins aquí hem arribat.

Mimoses. Estudi per a un homenatge, oli

Moltes obres són quasi bé sempre obres inacabades que es deturen aleatòriament o just quan de manera sobtada l’artista es veu superat per la seva impotència creativa. Saber deturar la má a temps, la majoria de les vegades, salva una obra. En el món de la creació artística és on la màxima: menys és més, és devé un axioma.