Esgrafiat en una boca de reg. Aldover.
A mesura que els actors es tornen dolents, el públic acudeix. Un mal actor atrau al públic com la carn passada a les mosques. Henry de Montherlant al seu Notes sur mon théâtre escriu, no exempt de malícia i raó, aquesta reflexió que podríem extrapolar a altres arts.
Dalí, malvadament i carregat de raó, va contestar això quan li preguntaren sobre els mòbils de Calder: el mínim que se li pot demanar a una escultura és que no es mogui.
Al pas que anem i per molt que tots cerquin l’originalitat com qui cerca el Grial, l’anomenat art contemporani és cada cop més uniforme; arribarem a no distingir l’obra de cap artista ja que tot sembla fet per la mateixa mà.
