Porto al blog aquest ram de mimoses, l’or més matiner de l’any, per compartir-lo. És el poc que queda després de les ventades que ens han acompanyat aquestes darreres setmanes.
Davant de casa, al costat de la via verda, una mimosa una mica arrecerada encara llueix part de la seua floridissa. Allí hi acudeixo a tallar branquillons per poder continuar pintant, com en un ritu anual, la seua inflorescència lleugera, flonja, aèria i daurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada